s'accepten apostes!

Com que falta poc perquè els espanyols ens obliguin a votar en les seves eleccions, avui he decidit fer una aposta oberta a tothom: com quedarà el congrés espanyol després de les eleccions d'aquesta primavera?

El congrés consta de 350 diputats/des repartits en aquesta legislatura així:

PSOE: 164
PP: 148
CiU: 10
ERC: 8
PNB: 7
IU-ICV: 5
Bloque Nacionalista Galego: 2
Coalició Canària: 2 (va tenir una escissió)
Nova Canària: 1 (escissió de CC)
Nafarroa Bai: 1
CHunta Aragonesista: 1
Eusko Alkartasuna: 1

------------------------------------------------------------------------------------------------

La meva aposta per les eleccions del 2008 és:

PSOE: 157
PP: 155
CiU: 9
ERC: 7
IU- ICV: 7
PNB: 7
BNG:2
CC: 2
NaBai: 2
EA: 1
CHA: 1

Quina és la vostra aposta? la resposta, a la primavera del 2008...

Reflexions desprès de la conferència nacional

Després d'assistir a la Conferència Nacional d'Esquerra celebrada ahir al Palau de Congressos de Catalunya, en puc extreure un seguit de conclusions:

-Esquerra és un partit seriós i madur, que sap discutir sobre tots els aspectes amb serenitat i sense la necessitat de trencar res i molt menys d'arribar a les mans.


- Esquerra és un partit radicalment democràtic , on formar-ne part i tenir el carnet serveix perquè la teva opinió realment sigui escoltada i on es disposen dels mitjans suficients perquè tothom pugui participar-hi amb condicions.

-Els que formem Esquerra, a pesar que des dels mitjans de comunicació volen donar una imatge de immaduresa, divisió i confrontació perquè els hi fa por el que pot arribar a fer aquest partit i el Moviment Català d'Alliberament Nacional en general; aquests militants i militantes sabem quan toca parlar sobre què ha de fer el partit en els següents anys, quan toca parlar sobre qui dirigirà aquesta estratègia i quant toca estar tots junts i sumar esforços per tal que el partit del qual tots formem part i estimem tingui els millors resultats possibles.

- Els homes i dones d'Esquerra som valents i no ens amaguem del que pensem davant de ningú, ni tan sols dels nostres companys de partit, sabem donar tocs d'atenció quan toca i, si fes falta, arribar fins al final per tal de que aquest país que intentem construir i aquest partit que tan orgullós ens fa sentir, esdevinguin un estat independent i un partit majoritari. L'exemple més palpable és la frase que ahir va dir Bernat Joan: "si algun home no és valent, no és d'Esquerra Republicana de Catalunya".

- Un cop elegida la nostra estratègia política pels pròxims anys, els homes i dones d'Esquerra sabem que el que toca ara és ser responsable i per tant toca anar tots junts a complir tots els objectius que ens vam plantejar ahir dissabte, tenint en ment a curt termini les eleccions espanyoles i més a llarg termini la data que ens vam marcar per celebrar una consulta popular per tal que els catalans i les catalanes puguin decidir què volen ser i què no volen ser; 11 de setembre del 2014, aquesta data ha quedat subrrallada a l'agenda.

- Finalment, 2.500 militants i militantes ahir vam contribuir a fer més gran el nostre partit i realment, el govern de la Generalitat s'haurà de plantejar de fer una sala de congressos més gran, perquè seguirem creixent i arribarem a ser 3.000, 5.000 i fins i tot 10.000 els militants que participaran en futurs esdeveniments del partit com aquest, perquè seguirem creixent i doblarem i triplicarem els actuals 10.000 patriotes que treballen per fer realitat aquest país que tots volem i necessitem.

Ara més que mai, força Esquerra!, que ja hem fet molta feina i n'hem de fer molta més per aquest país i per la seva gent, perquè tots poguem viure en un país de primera sense haver de demanar perdó o permís per existir.

Republica - Ska!

Atenció, companys, companyes, amics, saludats i coneguts! Ja tinc a les meves mans l'entrada de l'últim concert que oferirà la banda navarresa Skalariak. Aquesta formació ha decidit plegar després de 10 anys ininterromputs de grandíssims concerts i 5 CD's al mercat i ha decidit fer-ho a "la luna de Barcelona", concretament a la sala Razzmatazz i com a teloners, els santencs Pirat's Sound Sistema. La veritat és que al concert hi aniré després d'assistir a la conferència nacional d'Esquerra, ja que és aquest dissabte 20 d'octubre, ossigui que serà un dia bastant complet. Per tant, totes les que volgueu venir encara hi sou a temps, tot i que us haurieu d'afanyar, ja que queden poques entrades! Les podeu aconseguir per 13,5 € a Discos Revolver, al carrer Tallers num. 13 (és un pel car, però realment val la pena!).

I ara a esperar! esperar escoltar grandíssimes cançons com "Jaia", "Solo vivir", "Puto alcohol", "Vodka Revolution", "Phoneix City" o "La calle ska". Salut i fins dissabte!

Molt Honorable

Avui fa 67 anys que ens vas deixar. A les sis del matí del 15 de Octubre de 1940 mories afusellat per estimar Catalunya, per defensar el seu dret a existir davant dels que només entenien l'arma i la bomba com a mitjà per parlar. Vas morir per matenir-te ferm, per no defallir i per la resta d'amants de la llibertat. Realment mereixes que els descendents d'aquest insigne llinatge de vençuts et recordem i sentim calfreds quant veiem i escoltem discurssos teus 7o anys després. Estimat Companys, sempre tindràs un lloc guardat al cor de molts catalans que com tu, es neguen a cedir i es neguen a oblidar què són i què volen ser. Per tu, per tots els altres morts i assasinats per aquella terrible dictadura: Visca la llibertat! Visca Catalunya i Visca el nostre president Companys!

http://youtube.com/watch?v=dVGOQtZNNv0

Dissabte de tardor

Avui toca gaudir d'un dissabte de tardor a la meva estimada comarca. Tot i que mai deixaré d'estimar la terra que m'ha vist néixer, créixer, riure, plorar, cridar, caminar, somiar i esperar; no sé si realment serà aquesta la terra que em veurà fer-me encara més gran i acabar els meus dies allà.

Suposo que tots els que em coneixeu sabeu que tinc un neguit incontrolable a dins meu, que m'impedeix quedar-me en un lloc durant molt de temps. És innegable que m'agrada molt viatjar, conèixer nous llocs i explorar-los a fons. I, encara que hi hagi molts llocs amagats de Osona que no conec, necessito viure a altres llocs, amb altres costums, climes i relleu geogràfic.


Ahir al vespre, tot xerrant amb gent de Vic que no veia des del Música Viva, em van dir: "És que tu Bosch, acabaràs anant a viure a Barcelona o fins i tot a un altre lloc més llunyà, a algun altre país." La veritat, aquesta frase em va fer reflexionar durant una bona estona.


És veritat que la tranquil·litat del camp i el contacte amb la natura m'encanta, però també hi ha moltes coses de la ciutat que m'enamoren i Barcelona és una ciutat que té molts racons amagats i que mereix la pena descobrir-los, tot i que no crec que pogués acabant-hi viure per sempre. També el nord-est del país sempre m'ha atret, sobretot l'Empordà, potser per la seva geografia i la seva verdor o potser perquè durant molts estius hi he anat i sempre m'ha agradat. Però Europa, sobretot el nord, sempre m'ha semblat màgica i misteriosa. Irlanda, Dinamarca, Alemanya, la península escandinava, Rússia; són exemples de llocs meravellosos que m'agradaria visitar, i qui sap, potser viure-hi una temporada.


Però hi ha una cosa que tinc molt clara i és el fet de que la vida sempre comporta sorpreses i coses que no t'esperaves ( siguin bones o dolentes) i que per tan la pregunta " a on viuré jo?" no estic en condicions de respondre-la. A on acabaré vivint? ves a saber!

Jo també penjo la bandera

Avui, un dia normal, en un país que encara no és normal, és festa. Motiu: celebrem que un dia com avui de l'any 1492, el mariner, comerciant i explorador barceloní Cristòfor Colom va descobrir el que semblava una nova ruta cap a les Índies i que va resultar ser un nou continent. El que va comportar aquest fet, apart de fer veure als europeus que el món era més gran del que es pensaven, va ser la data d'inici que va portar al major genocidi de la història de la humanitat duta a terme per soldats i mercenaris de la corona de Castella en les noves "Índies" descobertes.


Les xifres parlen per si soles: 57 milions de persones van ser assassinades per les tropes castellanes i per les malalties que van portar en només els primers 50 anys de la seva arribada. Darrere seu vindrien moltes més morts a les mines on els obligaven a extreure l'or i la plata per enviar-los a Europa. D'aquest fet tant crític i desgraciat, alguns diuen que és la se va festa nacional, o Dia de la Hispanidad o més fort encara, el Dia de la Raza. Raça? quina raça? desprès diuen que el seu nacionalisme és normal i constitucional i nosaltres som feixistes i nazis...


Però ahir va sortir el president del PP, el senyor Rajoy, dient que ell es sent molt orgullós de ser espanyol, de la seva festa nacional i de tot el que suposa i que tots els espanyols hem de penjar la ensenya nacional al balcó en un dia com aquest, per demostrar què sentim per la nostra nació, les nostres institucions i la nostra bandera. Doncs molt bé, senyor Rajoy, això mateix he fet tan bon punt m'he llevat avui. Tot i que per mi, avui és un dia normal com qualsevol altre, he decidit penjar la meva bandera, la que representa la meva nació i la de moltes persones d'arreu dels Països Catalans. Per tant, demano que tots els que us sentiu catalans, que avui pengeu la nostra bandera, la Senyera, als balcons de casa vostra per demostrar de quin peu calcem davant aquesta nova onada de patriotisme i nacionalisme espanyol que llancen des de Madrid simplement per guanyar un grapat de vots.


Jo ni em considero ni soc espanyol, ni ho he estat ni ho serè mai! I com jo hi ha molta gent que pensa el mateix, i per tant, mentre ells no puguin acceptar ni respectar algú no se senti espanyol, jo no acceptaré ni respectaré els seus símbols, les seves institucions i el seu rei. Per tant, us convido a totes i tots avui a Torelló a les 8 del vespre a fer una botifarra a la Hispanitat tot menjant un entrepà de botifarra. Espero veure-us a totes i a tots!

Au salut i feliç dia normal com qualsevol altre!

PD: una frase digna d'un dia com avui:

“En España, de cada diez cabezas, una piensa y nueve embisten.”
Antonio Machado

Les nenes del pis!!

Avui dedico el post als meus companys de pis! I en honor seu aquesta cançó, perquè quant ens cansem de parlar de sexe i altres perversions sempre podem parlar del temps!

Si vols parlem del temps

Si vols parlem del temps
i de les prediccions,
de núvols i clarianes,
de neus i tramuntanes
i dels anticiclons.
Potser això et servirà
per evitar pensar
en el seguit de temes que ara tems,
però si, per mi podem parlar del temps.

Si vols parlem del temps
- mireu quin cel més roig
- que curta que és la tarda.
- quina fresca que carda!
que aquest abril és boig.
Ignorar el corrent
serà el procediment
que no et plantegis si has de treure els rems,
però si, per mi podem parlar del temps.

Si vols parlem del temps
de si el blat ja és groc,
de vents, de calamarsa,
de si caldrà abrigar-se,
de si plou massa poc.
No es pot dir que no fas
el treu propi escarràs
de parlar i no fer servir el cap ensems,
però si, per mi podem parlar del temps.

Però potser tu no vols passar d´aquí,
xerrar de tot però en res no aprofundir,
que no fos cas que si anéssim burxant
descobrissis que el clima està canviant
i que el culpable el tens aquí davant,
i tu mires cap a un altre costat
per no caure en la incomoditat
de reconèixer la passivitat,
i abans que no arribem a aquests extrems
potser t´estimes més parlar del temps.

OOOOH! que mones les meves nenes! xD au petons per a tu Clara i sobretot per a tu Gil, tot i que ambdós ja teniu algú que us els faci, no vol dir que jo no pugui! :P. Per cert, les fotos son d'avui al vespre, fetes amb l'ordinador den Gil que fa de tot menys funcionar com cal...

Voluntariat per la llengua

Doncs sí, ja fa uns quants dies , que tot navegant per la xarxa vaig entrar a la web del Consorci Per la Normalització Lingüística (CPNL), i em vaig apuntar per a fer de voluntari Lingüístic. Ja no hi havia tornat a pensar més fins que aquest divendres passat em van trucar des de la Generalitat per comprovar si totes les dades eren correctes i per quines zones de Barcelona m'aniria bé de poder reunir-me amb la meva parella lingüística. Val a dir que m'acabava de llevar i estava tot ressacós i als primers instants no sabia de què anava la cosa. Un cop situat però vaig confirmar que tot estava correcte i vaig dir que tan m'anava bé al centre, com per l'eixample dret i Gràcia. Em van dir que aquesta setmana que ve em tornarien a trucar per dir-me qui m'havien assignat i veure quan podíem començar.

Val a dir que em fa molta il·lusió això de començar a fer de voluntari per la llengua i ja tinc ganes de posar-m'hi. Senzillament, penso que la meva col·laboració per normalitzar la situació lingüística d'aquest país té el volum d'un gra de sorra, però com diu la dita: " de mica en mica s'omple la pica!" per tant, des d'aquí animo a tothom a fer-se voluntari lingüístic, ja que a part de conèixer gent nova, també ajudareu a mantenir aquest tresor que es la llengua catalana i a que els nouvinguts la sentin tant seva com els que l'hem parlada tota la vida. I penseu que només amb una o dues hores a la setmana podeu ajudar a algú que ha fet o que està fent l'esforç d'apendre el català i fer que així es pugui sentir una mica més d'aquest país que entre tots, nouvinguts i la gent que fa anys i panys que viu aquí, estem construint i que volem que arribi a ser un país normal, com la resta d'estats d'Europa i del món.

Sigueu solidaris i apunteu-vos al voluntariat lingüístic. ens hi va el futur de la nostra llengua!

Les iaies del 59 segons

Ahir el company de la universitat, Guillem Carol, em va convidar a anar al programa de Televisió espanyola "59 segons". Aquest programa, que tracta sobre actualitat política i social, actualment té la seva versió catalana feta a l'aula magna de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i consisteix en una taula rodona composta per diferents periodistes de varis mitjans de comunicació comarcals, nacionals i també estatals, on tenen un temps limitat (concretament 59 segons) per realitzar les seves intervencions, rèpliques i contrarèpliques sobre els diferents temes que es posen sobre la taula i que normalment també compten amb l'assistència d'un representant de les forces polítiques, el qual s'enfronta als "atacs" de la resta de membres de la taula. Ahir aquest polític va ser Felip Puig.

Els temes que es van tractar van ser: la proposta de referèndum del Lehendakari, Juan José Ibarretxe; el debat de política general de la setmana passada al Parlament; la crema de imatges del rei espanyol Joan Carles I i les posteriors detencions d'independentistes per part de l'audiència nacional espanyola acusats d'injuries a la corona; i també sobre el cas de la nena magrebina, els pares de la qual no volien que es tragues el mocador a l'hora d'anar a l'escola.

La veritat és que va ser un debat interessant, i per ser el primer programa de televisió al que assisteixo com a públic, em va agradar molt. Però hi va haver una cosa que em va sorprendre molt i van ser tot un conjunt de senyores que teníem assegudes a la fila de darrere i que em van fer molta gràcia i és que es tractava de professionals del públic televisiu!

De les moltes parides que vaig poder caçar al vol, explicaven que elles havien anat a molts programes dels quals no tenien ni punyetera idea del què eren o tractaven, ja que simplement hi anaven perquè regalaven entrepans. A part que després del programa, els portaven a casa amb bus! realment molt fort. Val a dir també que el seu nivell intel·lectual era molt baix, per no dir inexistent, i la veritat semblaven analfabetes. Per aquest motiu em va sorprendre tan que aquelles iaies anessin a un programa on s'exigeix un mínim nivell de cultura general per saber de què s'està parlant, Peró bé, ningú és perfecte i jo soc el primer que no sap res; tot i que diria que una mica més que elles sí, però amb el nivell que tenien no és pas per sentir-se'n orgullós. En fi, Salut a tots i recordeu que el saber mai ocupa lloc!