tag:blogger.com,1999:blog-5498028177910069967.post5824708338633774143..comments2023-10-14T13:48:24.061+02:00Comments on El Bloc d'en Nani: Llibertat individual o col·lectiva?Ignasi Boschhttp://www.blogger.com/profile/08317473241523162663noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-5498028177910069967.post-2640716026757120602007-08-30T23:46:00.000+02:002007-08-30T23:46:00.000+02:00El liberalisme no nega el col·lectiu, el que sosté...El liberalisme no nega el col·lectiu, el que sosté és que l'interés individual acaba benfieciant el col·lectiu.<BR/><BR/>I vaja, que diguis que Estats Units és una societat estamental quan és el país on l'ascensor social funciona millor (molt millor que en tots els països socialidemòcrates)...Albrockhttps://www.blogger.com/profile/04937824218101566348noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5498028177910069967.post-9898513075025586222007-08-24T16:55:00.000+02:002007-08-24T16:55:00.000+02:00Odalric,hehehe. D'acord, ja he entes que la teva o...Odalric,<BR/>hehehe. D'acord, ja he entes que la teva opinió estava en contra realment del que t'intentava explicar. Així doncs, ara apunto les meves objeccions:<BR/>No se si m'he explicat bé amb la meva afirmació en aquell comentari tan curt sobre la igualtat d'oportunitats, però en tot cas el que pretenia dir i fer entendre -cosa que no pots negar- que en la societat en que vivim existeixen desigualtats de renda, classe social, etc.. -Compte! i això no és pas dolent!- Com ja t'he dit, NOMÉS ÉS DOLENTA LA DESIGUALTAT EN EL MOMENT QUE N'EXISTEIX UNA DE TANT GRAN QUE FA IMPOSSIBLE A TOTS ELS INDIVIDUS D'UNA SOCIETAT ARRIBAR ALS MATEIXOS LLOCS -és a dir, assolir una ascenció social- QUE ES PROPOSIN. <BR/>No em negaràs pas que te les mateixes probabilitats d'arribar a Oxford un nen nascut al barri de La Mina, que un fill de l'alta burgesia catalana...<BR/>Doncs això: l'Estat ha de garantir uns mínims -aqui potser es on discutirem sobre el que entenem per mínims- en els quals les persones es puguin desenvolupar EN LLIBERTAT. <BR/><BR/>I com tu apuntaves, no tinc pas desconfiança a la LLIBERTAT, ni molt menys, però crec que entenc aquest concepte de forma diferent a la que ho fas tu.<BR/><BR/>Moltes gràcies per contestar, resulten debats gratifiants.<BR/><BR/>PS: i no em sembla pas aquesta argumentació pròpia d'un tal Mao... ;) <BR/><BR/>Vagi béLídia Pelejàhttps://www.blogger.com/profile/04828838190615965755noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5498028177910069967.post-76288269236546166372007-08-24T15:14:00.000+02:002007-08-24T15:14:00.000+02:00Hola Lídia.Mao és un exemple de “lluita per l’igua...Hola Lídia.<BR/>Mao és un exemple de “lluita per l’igualtat”. No cal dir també que és un exemple de totalitarisme, ineficàcia i violència.<BR/>Per descomptat que això està a les antípodes del meu pensament...<BR/><BR/>Quant sento la desconfiança de la gent cap a la llibertat, sincerament ho trobo incomprensible.<BR/>Creure que un altre pot decidir millor que nosaltres mateixos, significa que un desconfia del seu lliure albir i això només pot generar dependència, incapacitat per decidir i submissió.<BR/><BR/>Creure que la llibertat és menys important que l’igualtat o que és igual de important, no significa res més que un no és capaç de prendre decisions sense estar obligat per un altre.<BR/><BR/>L’igualtat, sense cap més connotació, no és un valor classificable ja que algú ha de situar la mesura de la mateixa. Qui pot dir com i quant hem de ser iguals? Qui decideix el nivell “just” d’igualtat?<BR/><BR/>Jo prefereixo decidir lliurament on és aquest nivell i per tant, només des de la llibertat individual hi pot haver la justa mesura de tot plegat.Odalrichttps://www.blogger.com/profile/00140321122105609964noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5498028177910069967.post-42072195499212732432007-08-24T14:28:00.000+02:002007-08-24T14:28:00.000+02:00Odalric,No se si m'he de prendre la teva resposa c...Odalric,<BR/><BR/>No se si m'he de prendre la teva resposa com que estàs d'acord en la meva afirmació, o no.<BR/>Mao, pel que puc saber, va ser un dels fundadors del PCX, i a tu no et vec massa en concordança amb aquesta ideologia, que diguem...<BR/><BR/>Què en penses doncs?Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/01947998518456851214noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5498028177910069967.post-3771059416514432292007-08-24T10:38:00.000+02:002007-08-24T10:38:00.000+02:00Això últim ho podria signar el mateix Mao...--Nomé...Això últim ho podria signar el mateix Mao...<BR/><BR/>--<BR/><BR/>Només la Llibertat permet aconseguir les fites que un es proposi.<BR/>La resta son obligacions, i tots sabem (o ho hauriem de saber) que les obligacions no incentiven absolutament res.Odalrichttps://www.blogger.com/profile/00140321122105609964noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5498028177910069967.post-43550793932886656462007-08-24T00:25:00.000+02:002007-08-24T00:25:00.000+02:00Només cal lluitar contra la desigualtat econòmica ...Només cal lluitar contra la desigualtat econòmica i social quan aquesta prové d'una manca d'igualtat d'oportunitats. Tota la resta és palla.Lídia Pelejàhttps://www.blogger.com/profile/04828838190615965755noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5498028177910069967.post-7139282501069186842007-08-23T17:25:00.000+02:002007-08-23T17:25:00.000+02:00Benvolgut Ignasi,El debat és vibrant, però que con...Benvolgut Ignasi,<BR/>El debat és vibrant, però que consti que em sembla que tant l'Odalric com tu heu anat per una banda que no és exactament la que m'interessava a mi.<BR/>M'explico. El què jo volia dir és que em sembla absurd preferir la igualtat a la llibertat perquè entenc que sense llibertat la igualtat no pot pas existir, de cap manera. I no em referia a models macroeconòmics, una discussió aquesta (la del liberalisme contra el marximsme) que uns i altres (crec jo) haurieu d'abar evitant, perquè tota defensa abrandada d'un i altre costat és clarament anacrònica.<BR/>En fi, jo l'únic que dic és que la frase "prefereixo la igualtat a la llibertat" és una paradoxa implícita. Sense llibertat no hi ha igualtat. A la inversa... bé, és més discutible, tot i que en principi jo també penso (com tu) que cal lluitar contra la desigualtat social i econòmica.<BR/>En qualsevol cas (i acabo amb una brometa, si em permets), triar entre la llibertat i la igualtat és com triar entre l'amor i el sexe. Que sí, que potser poden anar per separat... però és quan les poses junts que la cosa funciona. <BR/>Òndia, quina metàfora més cursi!<BR/>Apa, salutJoan Arnerahttps://www.blogger.com/profile/09616371660170283415noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5498028177910069967.post-12246557547441210352007-08-23T10:51:00.000+02:002007-08-23T10:51:00.000+02:00Gratament sorprès veig que es fa referència al nos...Gratament sorprès veig que es fa referència al nostre debat en el bloc del Joan i a més amb dedicació d’un article específic.<BR/>Dono per fetes les presentacions i passo a opinar.<BR/><BR/>Condicionar la Llibertat a l’Igualtat, el que fa és obrir una porta amb molts panys. Pq limitar-ho “només” a l’Igualtat? Si la Llibertat necessita condicionaments aquests no tenen límits.<BR/>Així doncs, per ser lliures “necessitem” l’igualtat... però també la salut, no? I així fins l’infinit.<BR/>Això passa pq el teu model de comprensió és el del materialisme dialèctic i per tant, la teva observació és científica. Necessites el 2+2=4 , encara que el que el que realment fas (per a mi, percepció que has d’acceptar en la teva visió col•lectivista) és 2-1=1<BR/>Es a dir, situes la llibertat en el pla de les mesures, cosa que et permet mesurar i a més, la teva mesura és incomplerta (o impossible) pq algú dins el que tu consideres el teu col•lectiu (jo mateix) es situa fora de l’equació. Cóm se m’ha “d’obligar” a ser igual a tu? Cóm aquesta obligació em farà ser lliure?<BR/><BR/>El meu camp d’interpretació rau en els valors. La Llibertat és EL valor que permet tota la resta. Gaudir de drets i deures, poder decidir en benefici propi I DEL COL•LECTIU, estimar el meu país (Catalunya) són aspectes que només poden sortir de dins d’un mateix.<BR/>Si igualem, es a dir, si obliguem, la suma serà la que qui “organitzi” vulgui. L’amor mai pot ser científic.Odalrichttps://www.blogger.com/profile/00140321122105609964noreply@blogger.com