Dissabte de tardor

Avui toca gaudir d'un dissabte de tardor a la meva estimada comarca. Tot i que mai deixaré d'estimar la terra que m'ha vist néixer, créixer, riure, plorar, cridar, caminar, somiar i esperar; no sé si realment serà aquesta la terra que em veurà fer-me encara més gran i acabar els meus dies allà.

Suposo que tots els que em coneixeu sabeu que tinc un neguit incontrolable a dins meu, que m'impedeix quedar-me en un lloc durant molt de temps. És innegable que m'agrada molt viatjar, conèixer nous llocs i explorar-los a fons. I, encara que hi hagi molts llocs amagats de Osona que no conec, necessito viure a altres llocs, amb altres costums, climes i relleu geogràfic.


Ahir al vespre, tot xerrant amb gent de Vic que no veia des del Música Viva, em van dir: "És que tu Bosch, acabaràs anant a viure a Barcelona o fins i tot a un altre lloc més llunyà, a algun altre país." La veritat, aquesta frase em va fer reflexionar durant una bona estona.


És veritat que la tranquil·litat del camp i el contacte amb la natura m'encanta, però també hi ha moltes coses de la ciutat que m'enamoren i Barcelona és una ciutat que té molts racons amagats i que mereix la pena descobrir-los, tot i que no crec que pogués acabant-hi viure per sempre. També el nord-est del país sempre m'ha atret, sobretot l'Empordà, potser per la seva geografia i la seva verdor o potser perquè durant molts estius hi he anat i sempre m'ha agradat. Però Europa, sobretot el nord, sempre m'ha semblat màgica i misteriosa. Irlanda, Dinamarca, Alemanya, la península escandinava, Rússia; són exemples de llocs meravellosos que m'agradaria visitar, i qui sap, potser viure-hi una temporada.


Però hi ha una cosa que tinc molt clara i és el fet de que la vida sempre comporta sorpreses i coses que no t'esperaves ( siguin bones o dolentes) i que per tan la pregunta " a on viuré jo?" no estic en condicions de respondre-la. A on acabaré vivint? ves a saber!