dilluns, 14 d’abril del 2008

Diferències? Quines?








Bé sí, només una: el cap d'estat en la primera pot ser votat i en canvi en la segona no, però al cap i a la fi, ambdues han tingut la mateixa concepció d'Espanya: L'Espanya nacional una i indivisible, una Espanya en la qual els pobles no-castellans hi tenen poc (per no dir res) a decidir, l'Espanya centralista i centralitzadora, l'Espanya "dels espanyols" i no la dels pobles i cultures de la península, l'Espanya rojigualda i l'Espanya Tricolor, un país amb el qual no m'hi identifico pel simple fet que no vol reconèixer la diversitat ni la pluralitat, encara que se'n ompli la boca constantment.

I és que avui és un dia de record pels republicans espanyols, ja que l'any 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola, aquella que havia de ser federal i integradora i que va acabant ser centralista i excloent, la mateixa Espanya de sempre.

Però un dia com avui, Francesc Macià i Lluçà, l'Avi, va proclamar la República Catalana, que només va durar 3 dies fins que la mateixa Espanya de sempre va dir que això no podia ser i que de república només n'hi podia haver una: l'Espanyola.


Però bé, republicans i republicanes; avui més que mai: Visca la República Catalana!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Malgrat la República Catalana fos efímera i la espanyola fou l'hegemònica en els 5 següents anys, en certa mesura m'alegro que un dia com el d'avui fa 77 anys el meu avi va ser un ciutadà i no un súbdit d'aquest tros de mapa que anomenem Espanya.

Esperem que algun dia puguem ser lliures i iguals entre nosaltres.

Una abraçada

Anònim ha dit...

zelo intiresno, hvala

Kevin ha dit...

Senyor, el que vosté escriu és una santíssima idiotessa. Sóc ben mallorquí i ja estic fart de sentir aquest tipus de bajanades. Espanya no oprimeix a ningú. Sóc de esquerres i això de que se'ns tracti a tots com si fossim uns feixistes i uns centraslistes no es just.
T'estic escrivint en català perquè tenim llibertat d'expressió i perquè Espanya és un país multicultural. Parlam d'unitat, solidaritat, unions supraguvernamentals i després aquí... violència? atemptats? odi entre compatriotes? qui ho vol entendre? (pel que dius estàs en contra de la violència i les teves paraules no són ofensives, però i encara i així els dos sabem a que em refereixo).

Si vosté ho és, publiqui la meva opinió.

Un salut ben cordial