
Aquest fet, que al cap i a la fi és la normalització de la situació en la que vivia la república des de la desaparició de l'antiga Yugoslàvia, ha costat 18 anys i dues guerres, però al final, la raó i la voluntat popular ha acabat trionfant enfront de les armes, del fanatisme i l'ultranacionalisme serbi. 18 anys, com he dit, que per culpa del nacionalisme serbi, van portar que primer Eslovènia, Macedònia, Croàcia i Bòsnia-Herzegovina declaressin la seva independència, però també que es cometessin autèntiques atrocitats i genocidis per tal de mantenir la "Gran Sèrbia" que els pròpis

Ja han passat uns quants anys, pocs però, de tot això i encara hi ha qui intenta que els odis i les pors no cicatritzin, sinó que augmentin i facin la ferida més profunda. Aquest ultranacionalisme Serbi, que continua anclat en la seva "gran sèrbia" que només va exsistir quant es van respectar i tolerar les diferents ètnies que agrupaven tot el territori però que es va desfer a troços quan van intentar imposar el nacionalisme serbi a tots els habitants de Yugoslàvia. Aquest intent d'homogenitzar tot el territori va fracassar estrepitosament, no sense abans emportar-se per davant centenars de milers d'inocents. En tot aquest merder el que sorpren és que hi hagi casos com el de Montenegro (independitzat de Sèrbia via referèndum el 2006), però això demostra que al final la paraula i la democràcia i no pas l'arma i la por, és la que acaba per arreglar millor les coses.
Però aquesta lliçó que als nostres parents mediterrànis els hi ha costat tant d'apendre, sembla

Aquí hi ha una cosa que falla...

6 comentaris:
Bon article!
Ara ja hi ha un país menys sota els dits del nacionalisme totalitari que en alguns estats europeus percisteix.
Ara Kosovo lliure, demà Catalunya!
Independent gràcies a Estats Units, Ignasi, gràcies a Estats Units. Si algún dia vols veure una Catalunya independent, heu de deslligar-vos de les bestieses comunistes antiamericanes, que tristament queden relacionades amb l'independentisme català.
Hehe tens raó Alex. Per un cop, estic a favor de la decisió i la posició dels EUA.
I també tens raó que per tal d'assolir algun dia la idependència, s'ha de comptar amb la complicitat dels principals països del món.
Però una acció bona no arregla les dolentes, i com ja saps no m'agrada gaire la poítica internacional dels EUA en general. i fins que deixin aquest intervencionisme interessat en nom de la "seguretat nacional", no crec que millori la meva opinió en vers els EUA.
Salut!
Kosovo independent, Catalunya l'any vinent!
Ens veiem in the reunión?
Ens linkes i et linkem.
htt://osonamadrid.blogspot.com
Enllaça'ns i envia un correu a osona@esquerra.org i t'enllaçarem el bloc.
Ahir vaig veure el teu cap per tv3 xD
Publica un comentari a l'entrada