I ara Kosovo... Això no s'atura!

Sí senyors! Aquest diumenge 17 de febrer de 2008 quedarà marcat per sempre més en la ment de tots els kosovars i totes les kosovares, ja que avui (be, de fet ahir) el Parlament kosovar ha proclamat la República de Kosovo com a un estat "independent, sobirà i democràtic".

Aquest fet, que al cap i a la fi és la normalització de la situació en la que vivia la república des de la desaparició de l'antiga Yugoslàvia, ha costat 18 anys i dues guerres, però al final, la raó i la voluntat popular ha acabat trionfant enfront de les armes, del fanatisme i l'ultranacionalisme serbi. 18 anys, com he dit, que per culpa del nacionalisme serbi, van portar que primer Eslovènia, Macedònia, Croàcia i Bòsnia-Herzegovina declaressin la seva independència, però també que es cometessin autèntiques atrocitats i genocidis per tal de mantenir la "Gran Sèrbia" que els pròpis serbis s'havien carregat. Però després d'aquesta primera guerra Yugoslava i el posterior reconeixement dels nous estats creats, va venir l'intent de genocidi de la població albanesa de Kosovo (majoritària), per part dels que uns anys abans havien dut a terme les netejes ètniques a llocs com Prijedor, Banja Luka o Srebrenica. I aquests mateixos van intentar fer el mateix. El 1999 però la OTAN no va vacil·lar com havia fet uns anys enrere i va actuar amb tota contundència contra Sèrbia.


Ja han passat uns quants anys, pocs però, de tot això i encara hi ha qui intenta que els odis i les pors no cicatritzin, sinó que augmentin i facin la ferida més profunda. Aquest ultranacionalisme Serbi, que continua anclat en la seva "gran sèrbia" que només va exsistir quant es van respectar i tolerar les diferents ètnies que agrupaven tot el territori però que es va desfer a troços quan van intentar imposar el nacionalisme serbi a tots els habitants de Yugoslàvia. Aquest intent d'homogenitzar tot el territori va fracassar estrepitosament, no sense abans emportar-se per davant centenars de milers d'inocents. En tot aquest merder el que sorpren és que hi hagi casos com el de Montenegro (independitzat de Sèrbia via referèndum el 2006), però això demostra que al final la paraula i la democràcia i no pas l'arma i la por, és la que acaba per arreglar millor les coses.

Però aquesta lliçó que als nostres parents mediterrànis els hi ha costat tant d'apendre, sembla que a l'estat espanyol encara no l'han aprés. Quina mena de legitimitat i de credivilitat tenen al oposar-se i al no voler reconèixer la voluntat sobirana del Parlament de kosovo? Com s'atreveixen a no reconèixer la creació d'aquest nou estat que la UE ha reconegut per àmplia majoria? i després volen vendre que ells són una democràcia exemplar i un model a seguir pels països que fan la transició cap a la democràcia?

Aquí hi ha una cosa que falla...

Res més, felicitar a tot (i quan dic tot, és tot) el poble Kosovar per haver esdevingut un nou estat i haver posat fi a un capítol negre de la seva història que ha durat 18 anys. Visca Kosovo Indepenent!