S'ha de demanar permís per estimar?

Volia fer un post parlant sobre el proper dia 28 de Juny, que pels que no ho sabeu, és el dia de l'orgull dels gais i lesbianes, un dia de reivindicació de la seva condició sexual i de poder-la exercir amb total normalitat.

Però com que des de les JERC Osona, Ripollès i Lluçanès hem redactat un manifest commemorant aquest dia, el penjo ja que en comparteixo el 100% del contingut.




Aquest proper dissabte 28 de juny, data en la que es commemora el dia de l'Orgull Gai i Lesbià, les JERC d'Osona, Ripollès i Lluçanès portarem a terme un acte reivindicatiu i informatiu a la ciutat de Vic.

Com a organització política d'esquerres (Jo aquí hauria posat socialista :P) i conscienciada amb els problemes socials dels diferents col·lectius de la nostra societat, les JERC volem ajudar a eradicar un odi encara massa estès a les nostres comarques, un odi que es fonamenta en la ignorància i el desconeixement cap a la orientació sexual diferent a la majoritària.

L'homofòbia, l'odi a la homosexualitat, es viu encara de manera activa i passiva entre la ciutadania que, ja sigui a través d'una actitud burlesca o agressiva, no permet a les persones gais, lesbianes, bisexuals o transsexuals, expressar els seus sentiments en llibertat provocant, en molts casos, el tancament i el sofriment del col·lectiu donant la sensació, d'aquesta manera, que a les nostres comarques no hi ha homosexuals o que són tan sols una petita minoria estancada en uns estereotips. Aquesta visió és totalment contrària a la realitat social que demostra que com en qualsevol altre lloc del món l'homosexualitat existeix i no s'ha de veure com una malaltia, una desviació o un problema, sinó simplement com el què és: una orientació sexual tan legítima i natural com la heterosexualitat; que un home estimi un home, que una dona estimi una dona, que una persona vulgui canviar de sexe o vestir com el sexe contrari, és quelcom tan natural com la relació entre un home i una dona.

Les JERC creiem, i així ho hem demostrat en vàries campanyes i actes, que una societat madura i democràtica ha de respectar i acceptar tots els seus membres, les burles amb determinades paraules o agressions ja més greus, són fruit d'una tradició retrògrada i ignorant que cal canviar per fer dels nostres pobles, viles i ciutats, llocs més oberts, respectuosos i exemplars.

És per això que les JERC ens sumem a la commemoració del dia de l'Orgull Gai-lèsbic amb un acte que sota el lema "S'ha de demanar permís per estimar?", dins el marc de la campanya "Propera parada: la llibertat!" tindrà lloc a 2/4 de 7 a la cantonada entre el Carrer Verdaguer i la Plaça Major de Vic.
També durant tot el dia, tindrem una parada informativa.


Be, company, companya: estima com vulguis i no com els altres vulguin!


Salut i Llibertat!

Vivint en un núvol de llet condensada...

Falten tres minuts per dos quarts de vuit de la tarda i m'acabo de recordar que jo tinc un bloc que fa la tira que no actualitzo, i no serà perquè des de Sant Jordi no hagin passat coses!

Avui, m'he llevat amb una perspectiva diferent a la que tenia ahir quan vaig anar a dormir. Suposo que ahir tot el ressentiment i tota la frustració que he anat acumulant aquests últims mesos per la situació política en la que vivim va assolir la seva cota màxima. De fet ahir al migdia estava per donar-me de baixa de totes i cadascuna de les responsabilitats que tinc a diverses organitzacions i associacions. Ahir assenyalava totalment la pluja i els llamps i trons que van caure al Cap i Casal.

Però suposo que tota la tensió anava minvant a mesura que m'allunyava de la Universitat i m'endinsava amb la bicicleta pels carrers de Ciutat Vella direcció al Liceu per anar a buscar la Línia 3 amb destí a Gràcia, on tocava anar a fer un cafetó. Just en aquell moment vaig recordar (en arribar a Plaça Catalunya quan al Metro va pujar-hi una noia amb rastes, un tatuatge darrere la orella esquerra i una bicicleta) com estava jo fa un any.

Fa un any per aquestes èpoques estava en un núvol de felicitat, sense preocupacions ni maldecaps ni res que em preocupés, era un núvol però que em va fer xocar contra la realitat.
Una realitat dura, però certa.

Un any després les coses han canviat i és que la vida algun cop sap fer veure a les persones que hi ha coses més importants, coses que sí que són valuoses i que aconsegueixen que les persones poguem gaudir d'aquest temps del que disposem. Ara passen tres minuts de tres quarts de vuit i baixo un moment a compar tabac a l'estanc del davant.

Be, ara falten quatre minuts per les vuit i ja soc aquí assegut amb una cigarreta a la mà i escrivint més a poc a poc. Abans m'he quedat al Metro en direcció a Gràcia, ara reprenc el que estava dient: Parada de Fontana (o Funtana?), agafo el carrer Astúries fins a la Plaça del Diamant i entro al bar que duu el mateix nom: Diamant. Allà la cara em va canvia substancialment de forma i una onada de satisfacció i benestar em va envair, com quant després d'una tempesta forta ve la calma, aquella calma humida amb regust a terra humida i la serenor del cel. Allà, acompanyat de gent que fa relativament poc que conec vaig aconseguir oblidar l'angoixa i la decepció que m'havia estat consumint a dins des del matí. Estava tranquil i a gust, com estic ara mateix. Aquest sentiment ja no m'ha abandonat des d'ahir. Ara veig les coses amb diferent perspectiva aquella sessió de tarda i el bon despertar que he tingut avui m'han ajudat, i molt!


Avui torno a estar en un núvol, però a diferència del que estava l'any passat, aquest sé on comença i on acaba i també sé on comença i acaba la realitat. Estic en un núvol dolç i ensucrat, un núvol de llet condensada que m'està ajudant moltíssim a recordar qui soc i com actuar en la vida. Aquest núvol que m'acompanya en el meu viatge em guia, m'escolta i em consola per un seguit de coses que m'han estat consumint des de sempre i jo a canvi, li donc exactament el mateix. Hem arribat a un acord i aquest acord és vinculant (parlant en termes jurídics) per sobre les altres coses. I m'agrada tenir aquest referent.

Ja som un quart de nou del vespre, és hora de tornar a la feina de la universitat. El que més m'agrada és que hi torno feliç, tranquil i amb regust a llet condensada.