Nadala Ingrata

A Betlem en un portal, Jesús neix a la banqueta
i per Via Digital en directe ho retransmeten.

Al bell mig de l'erol, Sant Josep d'això en té idea
i li munta un bressol que ha comprat en el IKEA.

En Jesús dorm abrigat, amb una tovallola,
que té un gran estampat on hi posa Coca-Cola.

La Maria, com hi ha món, unes mantes compraria,
però ha fos la Visa Electron allà la perfumeria.


EL MESSIES HA NASCUT, EL NADAL A TOTS CONFORTA
I EL PRODUCTE INTERIOR BRUT, CREIX I AIXÒ ÉS EL QUE IMPORTA!


Els pastors van arribant, amb potents Quatre per Quatre
i l'hi duen a l'infant, jocs de guerra i de combatre.

Ha nascut el fill de Déu, el carrer tot s'engalana
i per cada llum encès, el vol d'un nen mort de gana.

Menja neules el botxí, pau als homes i a la terra,
que demà de bon matí, ja continuarà la guerra.

Ha marxat el Caganer, en aquest joc ell no hi entra,
no fos que el fessin pagar fins i tot per anar de ventre.

EL MESSIES HA NASCUT, EL NADAL A TOTS CONFORTA I EL PRODUCTE INTERIOR BRUT, CREIX I AIXÒ ÉS EL QUE IMPORTA!

"I me van dir: "tu has canviat, ets diferent"..."

... i és cert, he canviat, he madurat però és que ells segueixen amb la mateixa mentalitat que quan teníem 17 anys!".

Després d'aquesta última setmana d'exàmens, de sopars varis, de borratxeres vàries i d'acomiadaments varis, em quedo amb la frase que va pronunciar la senyoreta Lídia Sabadí el dissabte al restaurant "La Yaia Amèlia"(un restaurant que tinc davant del pis i que jo em pensava que seria normalet, però els preus no ho eren pas xD). Va ser una trobada força divertida, on ens vam posar al dia del que fèiem i dels projectes a curt i mitjà termini. Però no va ser tot el que he fet aquesta setmana, ni molt menys!


Estudiar per Dret, jugar a la moneda, arribar a nivells etílics interessants, riure molt, comprovar el nivell de l'escot de certa companya de classe (ja et vaig dir que no era dels millors que havies portat xD), passar fred, mullar-me (per fora, colla de malpensats!), anar a reunions per arreglar el país,etc...

Però bé, ara que venen festes per estar amb la família i amb els éssers que estimem (o que hem de fer veure que estimem), només vull recordar-me de tota aquella gent que no té família amb la que reunir-se, ni tampoc lloc on fer-ho, ni tan sols diners per poder menjar no només en aquests dies tan assenyalats, sinó qualsevol dia de l'any. Així que molt bones festes a tothom, que sigueu molt feliços amb la gent que estimeu i que en aquest any que ben aviat encetarem, poguem entre tots construir una societat més justa i amb més oportunitats per a tots.

Bon Nadal!

Nit de moltes coses...

Ahir les JERC Osona, Ripollès i Lluçanès vam celebrar el VII congrés regional al casal del jovent de Prats de Lluçanès. En aquest congrés he estat escollit secretari d'agitació (que no d'activisme) i medi ambient.

A pesar que va ser un congrés important per mi i per la organització, ja que davant tenim un repte molt important, que és fer d'aquesta regional una de les més potents del país i d'expandir-nos territorialment als pobles i ciutats que encara no hi tenim companys de lluita; no va ser el que més recordo d'ahir, sinó el cúmul de situacions i canvis de sensacions que van passar pel meu cos i és que ahir va ser una nit de fred i de molt de fred, de neu, de gel, de calefacció de cotxe, de fum, de desfogament, de felicitat, de galleda d'aigua freda, de sorpresa, de satisfacció, de xafardeig, d'amenaçes en cas de que jo parli més del compte (oi, Òria? xD), de butxaques buides i de crèdits a curt termini, de trucades de casa per por a que ens quedéssim sitiats i ens estavallessim amb el cotxe per culpa del gel, d'un sentiment estrany després de parlar al restaurant amb l'Albert que barrejava cinisme, fredor, ràbia, orgull i fins i tot odi, de despreocupar-me de tot al cap de mig minut i deixar per un altre moment, de treure importància al fet, de ganes de superar-me i demostrar que jo també puc aconseguir el que em proposi, de riure, saltar, ballar, de cridar, de lluitar, de guanyar i finalment de dormir.

Però bé, demà comença l'última setmana abans de les festes de Nadal. En aquesta setmana m'hi jugo molt més del que em pensava, si és que realment tinc ganes de canviar les coses... en fi, bon nadal a tothom!

El poble!

El poble

El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant amb descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.


El poble és una xafogosa tarda d'estiu
és un parapet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.


El poble és quaranta anys d'enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d'habitants, etc., etc.


El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.
El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.
El poble és tu i tu i tu
i tot d'altra gent que no coneixes,
i els teus secrets
i els secrets dels altres.


El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
El principi i la fi,
l'amor i l'odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.

Miquel Martí i Pol

Avui dedico aquest post al meu poble, als nostres pobles i als pobles de tot arreu, perquè no sense ell, sense els nostres orígens, si que no seriem res de res. Caminem, creixem, avancem i descobrim però no perdem els orígens, perquè sense ells estem condemnats a desaparèixer!


Foto: El poble de Gurb, sota la pluja fina de novembre, a la zona rural mirant des de la C-17. Al fons, la muntanya de la Creu de Gurb.


Salut i que visquin tots els pobles!

Ora et Labora

...O això deien a l'edat mitjana els monjos dels diferents monestirs. Però la veritat és que laborar, el que es diu laborar no ho feien gaire. Bé potser una mica, tot i que passar-se tot el dia copiant llibres amb el corresponent dibuix de la lletra gran a cada pàgina, llaurant l'hortet del monestir, cantar i provar si el vi de les vinyes del voltant són bones o no.

Si fa no fa, com vaig fer jo aquest pont de la Putíssima Constitució a Vic, on vaig estar venent formatges al Mercat Medieval que fan cada any per aquestes dates a la capital osonenca i que porta molta gent de fora per tal de submergir-se en l'era medieval, quan les coses anaven més a poc a poc i no hi havia ni estrès ni embussos ni programes de premsa rosa.

Val a dir que és el tercer any que hi treballo i tot i que es fa molt pesat estar dret durant tot el dia veient com gent buida els plats de tast perquè tenen gana, dona gust treballar tot veient passar gent coneguda, amics i gent que feia molt que no veies i de la qual ja havies perdut la pista completament. Però bé, val a dir que també estic en ple període d'exàmens i clar, l'últim que volia fer quan arribava a casa després d'estar tot el dia dret i amb pudor a formatge, era precisament submergir-me en els apunts de Dret Local o de Matemàtiques.

En fi, avui ha començat la primera setmana d'exàmens a la Pompeu. Molta sort a tots i totes les que estigueu d'exàmens i als que no n'esteu, no patiu que ja us arribarà el torn al gener!


Salut!

PD: La foto l'hi he robada al company Raül, que me la va tirar quan em va trobar tot passejant pel mercat aquesta setmana passada. Val a dir que sembla que m'hagi posseït el dimoni, quina por que faig! xD

Un cap de setmana de...

Un Cap de setmana de descans, de retards (de RENFE), de fred a la comarca, de sopars amb esferificacions de res amb sense, de música de temps ja passats i de vals, de més fred, de llevar-se d'hora, d'escoltar les veus d'arreu dels Països Catalans en una sala, de dinars amb el de sempre, de neguit i excitació, de jerkis i futures jerkis, de convers i eco-pijos, de bruts i nets, de joves i grans, de esquerranosos i gent de dretes, d'afectats i independentistes de pedra picada, de somiadors i realistes, d'un país cridant a viva veu "llibertat i dignitat", d'uns mitjans manipuladors i regits pels interessos d'un estat genocida, d'una sensació de satisfacció i il·lusió que feia molt que no sentia, de la convicció que res ni ningú podrà fer callar la veu d'un poble en moviment, de família, amics, coneguts i saludats, de retorn a casa, d'encara més fred, de diumenge de pijama i relax, de dinar familiar, de fer la maleta, de tren ronyós direcció a la capital, de plans de cara al estiu, de partida de trivial amb els amics, de sac de dormir perquè no tens el llit fet i et fa mandra fer-lo tan tard i finalment i el més important de tot: Cap de setmana de somriure de felicitat abans de dormir.


PD: Lídia Pelejà, milita ja!
PD2: Qui m'havia de dir que aprendria a ballar un vals!
PD3: Aquest estiu, d'Osona a Llançà i de Portbou al món!
PD4: Comença la setmana pre-exàmens de desembre a la Pompeu.
PD5: Escric això cansat de les putes fonts del dret i la mare que les va parir.
PD6: Malgrat que hagin intentat amagar la veu d'un poble, 700.000 persones vam sortir al carrer dissabte passat reclamant el dret a decidir sobre les nostres infraestructures i l'ús d'aquestes, reclamant la nostra llibertat com a poble, reclamant el dret a poder parlar amb veu pròpia i no en veu dels mateixos que ens voldrien veure desaparèixer i reclamant la independència que aquest país tan necessita per no desaparèixer en la nit del temps.