dimecres, 23 d’abril del 2008

I Sant Jordi matà el drac...

... i del seu cos en brotà una rosa que la regalà a la princesa, o això diuen.

Bé, per fi ha passat Sant Jordi. I no ho dic com si no m'agradés aquesta Diada, al Contrari! És un dels dies que més m'agraden de l'any: Gent al carrer, quinze mil milions de paradetes, llibres i roses (que estrany!), bon temps, indica que l'estiu està ja proper i també indica que la Xixonenca de Vic està oberta i ja puc anar a fer una llet merengada amb canyella o bé una orxata, detalls i regals a la gent que estimes i que t'estima, en resum és un dia d'estar al carrer per respirar el caliu de la gent passejant i també veure tot tipus d'associacions que es publiciten i de pas fan algun caler. Una diada feta pel Poble i del Poble.



El motiu per dir que ja tenia ganes que passés, és perquè aquesta setmana passada he anat de bòlit tot acabant de preparar les tres presentacions que Estudiants en Acció ha fet a la UPF. El dilluns, Sara Bailac (encara alumne) i Hèctor López Bofill (Professor), van presentar els seus llibres, "l'inventari d'efectes perduts" i "El principi satànic" respectivament. El primer és un recull de poesies sobre les diferents fases de l'amor comparades amb les quatre fases lunars. El segon és una novel·la d'alt contingut eròtic que explica les aventures i desventures d'un professor universitari (tot i que l'Hèctor assegura que no és un autoretrat!).

Dimarts va ser el torn de'n Saül Gordillo amb el seu "Nació.cat". Aquest és una explicació de com va desenvolupar-se la batalla per aconseguir el domini (.cat) en reconeixement de la realitat lingüística que existeix als Països Catalans i que fins ara no tenia cabuda dins la Xarxa. Val a dir que personalment estic satisfet d'ambdues presentacions, ja que les vaig trobar molt interessants i il·lustratives per tal d'ensenyar la realitat editorial que existeix en aquest país, mirat des de tres visions diferents: una alumne de polítiques, un professor de Dret Constitucional i un periodista de força calada a Internet.


Però la setmana encara no s'ha acabat: Dissabte a les 4 de la matinada surt el bus que em portarà a mi i a uns quants patriotes cap al sud del país, a Alacant, per commemorar uns fets que van canviar l'esdevenir del País Valencià d'una manera molt important, i que més tard, afectaria a la resta dels Països Catalans. Doncs dissabte serem allà amb el puny alçat i recordant que allà el feixisme espanyol priva el dret de veure TV3 (aquella perillosa televisió separatista, maçònica i pancatalanista).



Finalment, tornant al llibre de la Sara, últimament són temps de Lluna Nova . El món avança i nosaltres amb ell no ens aturarem!


dilluns, 14 d’abril del 2008

Diferències? Quines?








Bé sí, només una: el cap d'estat en la primera pot ser votat i en canvi en la segona no, però al cap i a la fi, ambdues han tingut la mateixa concepció d'Espanya: L'Espanya nacional una i indivisible, una Espanya en la qual els pobles no-castellans hi tenen poc (per no dir res) a decidir, l'Espanya centralista i centralitzadora, l'Espanya "dels espanyols" i no la dels pobles i cultures de la península, l'Espanya rojigualda i l'Espanya Tricolor, un país amb el qual no m'hi identifico pel simple fet que no vol reconèixer la diversitat ni la pluralitat, encara que se'n ompli la boca constantment.

I és que avui és un dia de record pels republicans espanyols, ja que l'any 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola, aquella que havia de ser federal i integradora i que va acabant ser centralista i excloent, la mateixa Espanya de sempre.

Però un dia com avui, Francesc Macià i Lluçà, l'Avi, va proclamar la República Catalana, que només va durar 3 dies fins que la mateixa Espanya de sempre va dir que això no podia ser i que de república només n'hi podia haver una: l'Espanyola.


Però bé, republicans i republicanes; avui més que mai: Visca la República Catalana!