dijous, 13 de desembre de 2007

El poble!

El poble

El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant amb descrèdit,

és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.


El poble és una xafogosa tarda d'estiu
és un parapet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.


El poble és quaranta anys d'enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d'habitants, etc., etc.


El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.
El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.
El poble és tu i tu i tu
i tot d'altra gent que no coneixes,
i els teus secrets
i els secrets dels altres.


El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
El principi i la fi,
l'amor i l'odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.

Miquel Martí i Pol



Avui dedico aquest post al meu poble, als nostres pobles i als pobles de tot arreu, perquè no sense ell, sense els nostres orígens, si que no seriem res de res. Caminem, creixem, avancem i descobrim però no perdem els orígens, perquè sense ells estem condemnats a desaparèixer!


Foto: El poble de Gurb, sota la pluja fina de novembre, a la zona rural mirant des de la C-17. Al fons, la muntanya de la Creu de Gurb.


Salut i que visquin tots els pobles!

1 comentari:

Anònim ha dit...

No se...però potser el meu problema es que soc de la gran city no? però home! tambè son les arrels i ben orgullos que estic! jeje