dijous, 19 de juliol del 2007

Una ressaca més duradora del que m’esperava



Ahir, dimecres 18 de juliol de 2007 va començar l’etapa d’estudi de cara als exàmens de les assignatures que em van quedar penjades aquest curs i de les quals al setembre m’examino. Potser és una mala data per començar a estudiar, ja que fa 76 anys, uns quants militars van creure que ja n’hi havia hagut prou d’aquest invent molest que es diu democràcia i que ja havia durat massa la tonteria del poble de voler dirigir-se a sí mateix i més encara quant hi havia quatre obrers que deien que tot havia de ser de tots i que, per tant feien perillar els seus estimats ( i amplis) patrimonis i les seves extenses fortunes o quatre pagesots de les muntanyes de la “región nororiental” que deien que se sentien diferents i que no volien continuar sent espanyols i que trencaven la gloriosa unitat del grandíssim “ Imperio donde nunca se ponía el sol”. Doncs aquests “Il·lustres” militars van organitzar un cop d’estat que a la península va començar el 18 de juliol del 1936 i que va abocar a Espanya a una cruenta guerra civil que va destrossar el país, va matar famílies senceres i va crear odis i rancors entre familiars i persones del mateix barri o poble que tardarien molt a tancar-se i que encara avui dia, són latents a la nostra societat de forma més o menys important.

Però no vull allargar-me més recordant aquell dia infame, o “Glorioso dia segons uns pocs nostàlgics que ahir encara ho van anar a celebrar davant l’impunitat d’aquest estat de dret (per alguns), que no dubta a prohibir concentracions i manifestacions que tinguin un mínim tuf a nacionalisme basc o català (o concentracions on es fa apologia del terrorisme com diuen ells) i que permet amb total normalitat que feixistes facin apologia d’una nova guerra civil amb lemes com “ 76 años después, volveremos a pasar! “ o “Muerte al separatismo” si això és normal en un país democràtic, que em tornin a explicar el concepte de democràcia, que el que m’han ensenyat no s’ajusta per enlloc dins l’estat espanyol. Al final sí que m’he allargat una mica...

Però bé tornem als meus estudis. Ahir vaig començar a estudiar Relacions Internacionals i m’he anat distribuint les sis setmanes que em queden de manera que cada tres o quatre dies faci una assignatura diferent i deixi les dues últimes setmanes a repassar i estudiar els primers exàmens que tinc el 3 de setembre i que s’allargaran fins al 12. En total 8 exàmens distribuïts en 9 dies per haver fet el ximplet aquest curs i perquè ( volent o no), durant l’època d’exàmens sempre tenia altres coses al cap que, tanmateix, no serveixen ni les vull fer servir d’excusa. El problema és que per culpa de no haver fet tot el que em tocava durant el curs, ara m’he quedat pràcticament sense estiu (això no vol dir que no tornaré a sortir de casa fins el setembre ni que no aniré cap altra Festa Major! Però que us heu pensat que m’he tornat boig o què?).

Per tant, aquest estiu hauré de viure enmig d’una balança on, per una banda hi haurà apunts i més apunts i per l’altra festa, alegria, sexe, drogues i Rock & Roll . Sabré compensar-ho? Mare de Déu senyor! Oi tant! I si no, al setembre em tocarà conèixer a les noies de primer de Polítiques, ves quin greu que em sap!

6 comentaris:

M. ha dit...

Per una vegada, tinc un problema semblant al teu. Estic pagant les conseqüències d'abandonar una assignatura a mitjans de curs per culpa d'un professor que m'ha fet el curs impossible, i a sobre barrejat, amb el genial invent del Treball de Recerca.

Així que ànims per tu, estudia molt i diverteix-te encara més!

Lídia Pelejà ha dit...

la “región nororiental” ... jejeje. Quina gràcia aquesta denominació tant genuinament catalana..
Doncs tens raó, vaya tela els espanyols.
Com diria el Pedro: "hem de salvar el país.."
Ah, per cert: a veure si ens espavilem que l'any que ve et vull veure a 2n curs de polítiques; que tots sabem que les noies d'aquest curs estan molt millor que no pas les cries de primer... jejeje

Petons!

Anònim ha dit...

Em fa gràcia aquest post. Comences amb una efemèride i una foto emfemèrica també i acabes parlant dels teus suspensos i/o no presentats. Si volies ensenyar a tothom que saps que l'alçament nacionalcatòlic espanyol va ser al 18 m'està molt bé, però omble el post d'allò amb el qual l'inicies.

R

Anònim ha dit...

el blog power osonenc va avançant!
Ens anem llegint camarada.

Ignasi Bosch ha dit...

Company anònim, crec que tens raò amb aquesta suggerència i intentarè seguirla a partir d'ara. però quant et deixes endur pel que vas escribint, mai acabes on voldries acabar o on et pensaves...

hehe molta sort marta amb el treball de recerca! jo encara recordo l'estiu que vaig passar a l'hemeroteca del 9 nou buscant informació. uf! només de pensar-hi m'estresso...

jejeje of course que les nenes de segon sereu més maques que les de primer! però joder, o esteu agafades, o enamorades o per altres coses! coi, que ja hos tinc molt vistes i vull veure com el jovent d'aquest país puja! hehehe ;)

jeje merci pels anims jordi! que vagi molt bé per Lisboa!

Anònim ha dit...

Iep ignasi! doncs a mi em sembla molt bé aquest post, com que a mi també m'agrada començar a escriure i deixar-me portar, et suggereixo continuar-ho fent. A més, no em sembla pas gens desestructurat. Ja al principi parles d'examens i 18 de juliol, desenvolupant-ho després. Felicitats per l'escrit.

Sobre examens, t'he de dir que jo també ja fa uns dies que estudio i faig treballs. Amb una mica de poca intensitat, tot s'ha de dir, i és que tampoc es tracta de forçar massa la màquina... Ara bé, tot i que en tinc molts, tampoc tinc tants examens com tu al setembre!!

Va, ànims que aquesta feta la superem!!