divendres, 14 de setembre del 2007

El final del túnel

Per fi, ja estic. He acabat la marató dels exàmens de setembre. Resultat? em quedo a primer durant el primer trimestre per culpa de 6 crèdits.

Si durant aquest primer trimestre aprovo les dues que em van quedar l'any passat, podré passar a segon al gener. Què vol dir això? doncs que només tindré sis hores setmanals de classe, per lo tant he decidit que buscaré una feina a la tarda entre setmana per anar fent calaix per futures inversions i viatges, cosa que no està del tot malament.

Però bé, això m'està bé per haver fet el boig aquest primer any i durant aquest estiu i aquesta tardor en pagaré les conseqüències. Què hi farem...

Però ara no m'haig de preocupar de la universitat fins al dia 25, per tant matem el tema! Ahir va començar la dinovena edició del Mercat de Música Viva de Vic. Una dinovena edició d'un festival que omple durant quatre dies la ciutat de Vic d'actuacions al carrer i a les places i que dona un toc de vitalitat i festivitat a aquesta ciutat grisa, cristiana i en certs aspectes ancorada al passat, però molt bonica, això sí. Val a dir però que des de fa tres o quatre edicions, aquest mercat ha perdut una mica pel fet de que abans complementava noves formacions amb grans actuacions a la plaça major (qui no recorda grans actuacions dels Pets, Obrint Pas, Lax'n'Busto entre moltes altres grans formacions a la plaça major?), però des de que la direcció d' IMPEVIC; encarregada de organitzar aquest festival, va canviar de mans, es va apostar únicament per formacions desconegudes o de poca anomenada i més internacionals, per lo qual es va prescindir de grups consolidats i també de les formacions que aposten per fer música en català. En vista d'aquesta situació, van aparèixer actuacions paral·leles com l'Espai Cat, escenari reservat únicament a formacions en català, però que està fora de la programació oficial del mercat. La veritat és que aquest any, que ja és el tercer que funciona aquest espai, s'ha hagut de traslladar l'escenari al Mas de Bigues, al costat de la zona esportiva de Vic tocant amb Gurb, és a dir, a la Xina.

Per tant, a pesar que gaudeixo moltíssim amb aquest festival que sempre ha indicat el començament del curs escolar, no m'agrada com s'està duent últimament i per tant, reclamo un retorn als orígens, un retorn de la música en català als escenaris del Mercat, ja que els grups que s'estan portant, no dic que no siguin bons, tot el contrari, però no tenen ni idea del país en el que actuen (sense anar més lluny, ahir al Sucre va actuar un conjunt Jamaicà que mesclava el hip-hop amb reggae i que no parava de dir "comon españa!!", tot i que cap al final ja els devien avisar perquè també cridaven "Catalunya!"). Però ara només em queda dir que tingueu un feliç Música Viva, que beveu molt i que gaudiu encara més i si em voleu trobar, jo seré a la barraca de les JERC a la rambla de bars del Sucre i sinó per allà al costat, ja que on més aconseguiré beure de franc? ;)

PD: aquesta imatge me la dedico a mi, ja que a tothom que l'hi he ensenyat o enviat, ha acabat esdevenint realitat, a uns més que als altres però, eh que sí Anna?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ignasi què serà el primer trimestre sense tu? Amb qui riurem durant la classe? Amb qui parlarem al bar?...
Sense tu les classes seran més aburrides, però com que al segon tornaràs, ja tornaràn a ser el que eren!
Força i salut!!!!

Lídia Pelejà ha dit...

Collons Pere, merci per pensar que les classes seran una puta merda sense l'ignasi... :'( I JO QUÈ??
hehehehe
Res, no en facis cas:
l'ignasi al gener ja tornarà a estar entre nosaltres!
Bona setmana que queda i salut pels dos!

;)