Les cabòries del Música Viva

Som diumenge al vespre i la dinovena edició del Mercat de Música Viva de Vic pràcticament ja s'ha acabat. Des de dijous a la tarda fins avui al vespre, han passat per la ciutat de Vic més d'un centenar de grups i varis milers de persones. Aquest festival, és una dels esdeveniments osonencs més senyalats apart del carnaval de Torelló i les diferents festes majors d'estiu dels pobles i ciutats més importants; i val a dir, que a pesar de que faci tres anys que ha anat de baixada a causa de que s'ha deixat de portar a grans formacions que omplien la Plaça Major de gom a gom, continua sent el Música Viva, ja que el MMVV no només el formen els grups i els diferents escenaris, sinó la gent i la festa que es munta cada any al barri antic aprop del 1714, al costat del Casal Independentista, a la Plaça Major i al Sucre on finalment tothom hi acaba la festa tot escoltant les últimes actuacions i pidolant per les diferents barraques per un entrepà o l'últim got abans de anar a dormir per tenir forces pel dia següent.

Val a dir que aquest Música Viva, l'he passat majoritàriament a la Barraca de les JERC , on vaig treballar el dijous de les 12 fins que vam tancar a les 4, el divendres que vaig fer jornada completa, i el dissabte, de les 9:30 fins a les 12. De fet, ja fa tres Músiques Vives que acabo sempre servint a la barra de les JERC i la veritat és que no em puc queixar del tot.

Des de darrere la barra es veu tot d'una manera diferent, més estressant i cansina si portes varies hores allà sense poder desfogar-te una mica. Però també veus a molta gent coneguda, amb la qual hi pots estar una estona xerrant tranquil·lament si no hi ha massa feina i també la que vas coneixent, ja sigui perquè és gent pesada i borratxa que ve sempre a la barra i al final et quedes amb les seves cares i possiblement t'acabes cagant en se puta mare o gent amable i simpàtica que es posa a xerrar amb tu i et fa la feina més distreta i passatgera.

Malgrat això, val a dir que també m'agrada perdre'm pel casc antic tot buscant alguna actuació o caminant amunt i avall i seient al primer lloc lliure que veus per fer un glop (o dos) a l'ampolla que portes a la motxilla. També el fet d'anar a veure actuar a algun grup que mínimament et sona i que potser al final t'acaba agradant o acabes detestant, però això depèn de lo borratxo que vagis i de l'hora que sigui. I finalment també m'agrada acabar la festa al Sucre, trobar-hi a mig Vic i saludar a l'altre mig, i també anar a cantar i a tocar els ous als jerkis que tinguin torn a la barra i pidolar a veure si em conviden a l'última cervesa.

Però bé, enrere queden tres dies de borratxera, d'esclavatge a la barra de les JERC, de retrobar a gent a qui havies perdut la pista des de feia anys, de visites inesperades, de moltes escenes lamentables, de molts riures, de bons moments, de molt bons moments, de ressaques que s'empalmen amb la del dia següent, de carrers amb molta pujada i marges molt drets pels que vam baixar i de moltes altres coses que han format aquest música viva i que fan que cada any m'agradi més aquest festival. Així dons, passi-ho bé i fins l'any que ve!