diumenge, 23 de setembre de 2007

Perdre'm

Mai no heu sentit una imperiosa necessitat de marxar? De deixar tot el que estàs fent i a tothom a qui coneixes i anar-te'n ben lluny? La necessitat d'allunyar-te de la teva pròpia vida quotidiana i conèixer nous mons? El sentiment de veure que les coses no van o no han anat com voldries i que et porten a allunyar-te durant un temps de tot? I la seguretat de que si no ho fas, cada cop el món es recolzarà més sobre les teves espatlles i tot el que t'envolta i fas deixarà de tenir sentit?

Doncs jo crec que seria el que més bé m'aniria en aquests moments: marxar.

I em direu: "vols dir que n'hi ha per tant? però si aquest estiu no has treballat i ara aquest trimestre nou només faràs 2 assignatures!" doncs teniu tota la raó, aquest estiu es pot dir que no he fet res, apart de tancar-me a casa i estudiar per setembre i total per no acabar passant.

Però hi ha quelcom a dins meu, diguem-li una part de la meva manera de ser que sempre m'ha empès a conèixer coses noves i llocs nous. Aquest sentit de la curiositat, fa molt de temps que m'està demanant a crits de que descobreixi coses noves, que trenquin amb la "rutina", amb les obligacions diàries, que em permeti desfogar tota la tensió i energia negativa que porto acumulant des de fa temps.

En resum, necessito marxar a un altre lloc durant un temps i viure a un ritme de vida diferent, amb un entorn diferent i amb gent diferent a la que conec. El problema rau en les obligacions actuals que tinc amb la carrera i el fet de que el meu capital com a molt em permetria arribar a Castelló, per lo tant, he pres una decisió en ferm. Aquest any, treballaré a les tardes i dels diners que en tregui, els destinaré a anar-me'n un període de temps a un altre país o a un altre continent. Ho necessito per mi i per la gent que m'envolta, perquè pugin veure la meva millor cara i no la grisa i cansada de tot i de tothom que actualment porto posada.

Se que aquest escrit és molt depriment, però ho heu d'entendre, estic de ressaca sol al pis i porto tot el dia i part de la nit d'ahir menjant-me el coco i analitzant el que he viscut, com ho he fet i com ho hauria d'haver fet. Al final he arribat a la conclusió de que he de canviar de camell. xD

Però no tot és negatiu. Comença un any universitari nou, amb un pis nou i gent nova que segur que portarà moltes sorpreses i cares llargues, però també cares felices i alegres i només per això ja paga la pena de intentar-les viure!

3 comentaris:

M. ha dit...

Tens raó, un text molt depressiu.

Ànims.

Jordi Casals i Prat ha dit...

Camarada, el que has de fer és no destilar tant d'alcohol!! i fer servir les teves (grans capacitats) més enllà de formular el nom d'un cocktail, marca de birra o combinat, també conegut com a cubata.

Ignasi Bosch ha dit...

hehe, merci a tots dos, però només va ser un text que va servir per desfogar-me en un moment de baixon, que sempre va bé treure-ho tot!

au records a tots!