divendres, 21 de març del 2008

Esquerra Positiva o Poruga?

Aquesta setmana, vaig rebre la trucada d'un company molt estimat de les JERC i d'Esquerra. El motiu pel qual em va trucar, va ser per dir-me que a la xarxa havien penjat un manifest de militants d'ERC , que me'l mirés i que si hi estava d'acord, que el sotasignés, tal i com havia fet ell. Tal dit, tal fet. El manifest en qüestió, es diu Esquerra Positiva i en poques paraules, diu que a pesar dels èxits obtinguts en el passat (que són molts i molt positius), ara cal fer un pas endavant, renovar la il·lusió perduda i aglutinar totes les aportacions que facin d'Esquerra un partit fort, madur i cohesionat per tal d'estar preparats pel nou cicle polític que començarà amb les eleccions del 2010 al Parlament de Catalunya.


Fins aquí, estic completament d'acord amb el manifest.
Ara bé, en el paràgraf que segueix, la cosa canvia 180 graus.


El manifest diu, que per tal de que això succeeixi i tingui èxit,"Josep-Lluís Carod-Rovira ha de liderar el discurs ideològic del partit, mentre el lideratge polític i electoral ha de correspondre a Joan Puigcercós." PAM! Ja està, t'acaben de fotre un gol per l'esquadra i ni tan sols has vist passar la pilota. És a dir, que per tal de que el partit segueixi endavant i acabi sent el partit que sigui el referent de l'independentisme i del discurs d'esquerres, la millor solució és la que ja hi havia però amb els papers girats. Fantàstic.


Finalment acaba rematant per dir que "Hem de ser capaços de fer els canvis necessaris de forma responsable, constructiva, positiva i amb unitat" i que els sotasignats es comprometen a votar en el Congrés Nacional d'Esquerra aquests postulats.


Com que no vaig quedar gaire convençut després de llegir el manifest, vaig decidir que em prendria uns dies i hi reflexionaria. Doncs ja ho he fet: He decidit que no signaré el manifest d'Esquerra Positiva.


I no el signaré perquè no comparteixo la via que proposa aquest per sortir del forat on actualment està el partit, ja que considero que el líder que ha conduït el partit des del 1996 s'ha consumit per la pròpia maquinària, per decisions errònies (o més ben dit, per la falta de decisions pròpies) que han contribuït en bona mesura als resultats del passat 9-M i per linxaments mediàtics desmesurats per part dels mitjans de comunicació defensors d'un Establishment polític que ja fa temps que fa pudor de fems. És a dir, en Carod està cremat i en aquests últims anys, el partit ha pres decisions i s'ha menjat certs gripaus que han estat més condicionats per tota la gent amb carnet d'Esquerra que té nòmina a la Generalitat, que no pas per la pròpia ideologia del partit.


Però tampoc el signaré perquè el trobo molt personalista i simplificador. Realment Joan Puigcercós és capaç d'aconseguir que ERC torni a ser el partit revelació, el partit de la il·lusió, el partit sense por i sense complexos i el més important: el partit en el qual la gent hi pugui dipositar la seva confiança? Doncs la veritat, no ho tinc del tot clar. Perquè darrere d'una persona, n'hi ha moltes més i darrere d'un bon líder, hi ha una idea clara, concisa i coherent i darrere d'un èxit ideològic i polític, hi ha un full de ruta clar i una eina capaç d'assolir-la i de convidar a la gent a adoptar-la i a sentir-se'n partícip. Doncs bé, l'alliberament nacional dels Països Catalans és una idea clara, concisa i amb coherència a molts nivells. Esquerra Republicana de Catalunya és una eina capaç d'assolir-la, però li manca quelcom i aquest quelcom és una estratègia preparada, estudiada i capaç de ser posada en pràctica i això és el que hem de discutir en el pròxim Congrés Nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya: quin full de ruta seguim i qui liderarà aquest full de ruta i en aquest manifest, només he vist persones, no idees.


I tampoc signaré aquest manifest per continuar amb l'actual estratègia i no reflexionar seriament sobre el perquè d'aquesta davallada sense tirar pilotes enfora. Una cosa és trencar el partit (tal i com va passar l'any 1996), això seria el pitjor que ens podria passar, però l'altra és, empesos per aquesta por, no fer els passos necessaris per tal d'evolucionar i seguir avançant cap al nostre objectiu final, i si una cosa he aprés a Esquerra Republicana de Catalunya és que " els homes i dones d'ERC som valents i diem el que pensem afrontant-ne totes les conseqüències; i sí hi ha algú que no és valent, llavors és que no és d'ERC " (Bernat Joan dixit).

Per lo tan, no signaré Esquerra Positiva, i de moment, si Joan Puigcercós realment vol ser el nou president del partit, m'haurà de convèncer no només amb paraules, sinó també en fets i amb objectius clars, ja que encara tinc ben present dins el meu cap declaracions seves dient que s'havia de votar en blanc l'estatut i que no podíem votar NO, o l'entrada en el segon tripartit on ha desaparegut del mapa i no ha sortit quan el partit i el país ho necessitava. És difícil que pugui arreglar d'aquí al juny dos anys de pràctica desaparició política, però jo l'animo des d'aquí a que intenti aconseguir-ho.


Ara bé, només ho aconseguirà sent valent, així que a treballar!

7 comentaris:

Lluís ha dit...

Plas, plas, plas. Molt ben dit. Sense ànim de fer-me autobombo, aquí et deixo l'article que vaig escriure al respecte.

heroneta ha dit...

Molt ben explicat, sí senyor! Cal que posin sobre la taula "el-full-de-ruta" per a la independència de CATALUNYA.

Quico Ventalló ha dit...

Ben fet !, aquest grup del Puigcercós no és altre cosa que un moviment anti-moviment de cadires (MAC). Quan una empresa perd el 60% dels seus clients, el que resultaria incomprensible és que la sol´lucio proposada fos que el gerent fes de director i el director de gerent.
L'independentisme no pot estar llastrat pels interessos del puigcarotisme, penso.

Anònim ha dit...

Sí senyor, molt ben dit!"(sic).
Ara falta una resposta contundent. Carretero és el canvi. Que es carregui el Tripartit i que vinqui Catalunya.

Joan Arnera ha dit...

A mi em sembla que l'opció Reagrupament és l'única que garanteix una renovació profunda i sincera d'ERC, i l'única via que té el partit per a recuperar el tremp sobiranista... i els més de tres-cents mil votants perduts.
Et convido a passar per "Blocs amb Estrella" (http://www.blocsambestrella.cat/index.php) i en podem continuar parlant.
Salut!

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb tu, jo tampoc l'he signat. Ja he renovat el BLOC a partir d'ara seré més constant

Anònim ha dit...

Crec que has reflectit el desencant de tots els que haviem dipositat una certa esperança en aquest partit per tirar endavant el nostre país. Però per a mi, el més trist de tot i la crua realitat que veig, és que veritablement, hi ha algú que parli dins del partit del que ens mou a molts que és la independència?