dilluns, 30 de juliol de 2007

Per fi, Capçanes

Volia començar la crònica de la festa major diumenge, quant vaig arribar a casa, però la veritat estava mort, brut i amb ganes de dormir 48 hores seguides. Ossigui que la faré avui, que ja estic del tot recuperat. Comença dons la crònica de la festa major de Capçanes viscuda per aquest humil gurbetà!

Tot va començar fa ja bastants dies, quant encara estàvem a la universitat, que la senyora Lídia Pelejà, no parava de parlar del seu poble com si fos la setena meravella del món, que algun dia hi havíem d'anar i que "sí esteu tot lo dia de festa major ja voreu que és una festa!". Al final, més per curiositat i ganes de conèixer món que per pena, vam acabar dient que sí que vindríem per festa major a veure què tal era lo poble. Dit i fet, fa dues setmanes, ella ens va passar un correu a tots i totes els interessats parlant del planning que hi havia, com arribar a lo poble i qui més vindria.

Dissabte em vaig llevar força d'ora per aprofitar una mica el matí i estudiar Polítiques II, però poca cosa vaig fer, ja que entre esmorzar, dutxar-me i preparar la bossa, de seguida se'm van fer la una de la tarda, hora que jo havia d'agafar el tren a Vic per baixar fins a Barcelona i trobar-me amb la gent. El tren va parar a Sant Andreu Arenal, per culpa de les obres de l'AVE i vaig haver de travessar tota la ciutat amb metro fins a Sants. Un cop allí, la primera que vaig trobar va ser la Berta, que l'acompanyava el seu pare. Al cap de poc, en Pere va trucar-me estan a 3 metres de mi preguntant on érem xD. De seguida va arribar en Víctor i vam anar a la guixeta a comprar els bitllets cap a "capcanes", que costaven nou amb setanta euros! A les quatre va sortir el nostre tren i les dues hores següents vam anar direcció sud seguint la línia de la costa fins a Tarragona, on la via va fer cap a l'interior. El tren cada vegada anava més buit i un cop passat Reus, vam estar la resta del viatge contant túnels i mirant les parades per tal de no passar-nos.

A les 18:08 vam arribar a Capçanes. L'estació no existeix i en el seu lloc hi ha un baixador solitari i també hi havia una persona, que el primer que va dir en veure'ns baixar va ser "tremendo!". Un cop la vam saludar tots, vam anar cap a la piscina municipal on ens vam recordar que la Irene venia amb el tren des de la Torre de l'Espanyol (quin nom xD) i la Lídia va anar a buscar-la a l'estació. Mentrestant, nosaltres vam canviar-nos i mentre l'esperàvem, en Pere mirava el Barça i jo i en Víctor, vam anar de pet a l'aigua. De seguida van venir l'Irene i la Lídia i ens vam continuar banyant tots fins a les 7:30, que la Lídia entrava a treballar al Pa amb vi i Sucre el bar de la plaça major i quasi bé l'únic que hi havia. La resta de la tropa vam anar cap a l'estació a esperar l'Ari, que se li havien creuat tots els cables i havia agafat un avió des de Mallorca per venir a Capçanes! Però després d'esperar-nos una bona estona sense que arribés el seu tren, vam anar a trobar la Lídia a veure si en sabia res i per sorpresa nostra allà estava l'Ari, que havia arribat una mica abans i havia anat cap a la plaça on s'havia trobat amb la Lídia sense que nosaltres ho sabéssim. Un cop hi vam ser tots, vam començar a jugar a cartes i a abusar de l'amistat de la Lídia que ens va pagar a tots una ronda de beures. Una mica més tard vam anar a voltar pel poble a fer de turistes i vam esperar que la Lídia plegués de treballar mentrestant veiem el correfoc a la plaça (que per cert, em van foradar uns mitjons que eren nous amb una guspira!). a quarts de deu, la Lídia va acabar la jornada laboral i vam anar cap a casa seva a deixar les coses on vam trobar els seus pares que jo ja coneixia de Barcelona i, val a dir, que te mare és igual que tu i ton pare igual de boig!

Cap a les 10, un cop tots pentinats, nets i planxats ; vam fer cap a la plaça de Carrasclet, on el correfoc encara continuava i on havíem quedat amb els amics de la Lídia. Un cop acabat el correfoc, tota la colla vam anar cap a una masia que hi havia al final de la vall, que era d'un amic de la Lídia i on vam sopar i fer la festa corresponent. Val a dir que és una casa que no tenia llum corrent i que anava amb generador elèctric ( en Víctor es devia sentir com a casa! xD) i allà al mig de l'era, els seus amics van muntar una taula de mescles i uns altaveus i vam tenir la rave apunt, això sí, després de sopar a quarts de 2 de la matinada ja que faltava gent per arribar, amb una gana que jo tenia desprès d'haver fet un trist entrepà en tota la tarda! Després vam començar la festa de veritat i a mamar com a condemnats! Vam estar allà fins els volts de les 5, qua vam plegar veles i ens vam dirigir cap al poble on hi havia discomòbil.

Un cop arribats de nou a Capçanes va començar el merder, ja que la senyora Ari, borratxa perduda com sempre, no s'aguantava dreta, es va fotre a plorar i anava dient que estava enamorada del seu xicot fins al punt de trucar-lo a quarts de 6 de la matinada dient-l'hi: " Ignasi, jo t'estim molt! snif, snif, Ignasi t'estim!" xD. Doncs entre jo, en Víctor i la Lídia la vam haver d'acompanyar fins a casa seva on la vam intentar posar al llit tota borratxa però queia al terra al moment que ens giràvem. Al cap de poc van arribar els pares de la Lídia i mentrestant sa mare ens ajudava a intentar posar-la de nou al llit i amb una palangana intentar que vomités, el seu pare corria per allà xerrant tot feliç i no només perquè fos festa major. Desprès d'una estona d'insistir-hi, vam aconseguir que s'estirés i jo i en Víctor vam tornar cap al ball, ja que la Lídia es va quedar a mirar que s'adormís i de pas dormir ella una mica, ja que l'endemà ella treballava.

Doncs la resta de la tropa vam continuar allà fins a les 7, que en Pere estava mort i el vam acompanyar a casa perquè dormís on hi vam trobar la mare de la Lídia vigilant l'Ari que tot just feia un quart d'hora que s'havia adormit i el vam deixar allà. Al final, només quedàvem els quatre fantàstics que vam estar allà fins les 8 o quarts de nou, no ho recordo bé, on vam veure sortir el sol tal i com marca la tradició. Quant en vam tenir prou (jo també estava força derrotat), vam anar a ca la Lídia a dormir una horeta fins a les 10 que ens vam despertar, uns més animats que d'altres ( oi, Víctor?) i vam anar cap a la Xaranga que el col·lectiu dels Barbis muntava cada any i on donaven menjar i veure gratis a tots els borratxos que encara resistien, o que havien anat a casa a dormir un parell d'hores. Doncs vam estar seguint la Xaranga jo, l'Irene, la Berta i en Víctor fins a quarts d'una del migdia, que vam tornar al Pa amb vi i sucre per veure la Lídia com currava i desprès vam tornar cap a casa seva a dormir una altra horeta fins a les dues, on vam despertar a l'Ari i en Pere, que estava fresc com una rosa, per anar al dinar popular que feien a la plaça on hi havia la Lídia mig trompa tot i estar currant. Vam agafar el plat de fideuà que ens van donar i que ens vam menjar cuita corrent ja que a les 3 passava el nostre tren de retorn a casa, per tant vam despedir-nos de tothom i també d'en Víctor i l'Irene, que els passaven a buscar amb cotxe més tard els seus pares i vam anar a esperar lo tren.

Per primer cop en molt de temps, RENFE ens va donar una alegria, ja que el revisor no ens va veure i ens vam estalviar 10€! Després d'estar quasi tot el trajecte dormint, En Pere i l'Ari van baixar a Sant Vicent de Calders, l'un per anar cap a Vilafranca, l'altra per anar a l'apartament dels pares del seu xicot on s'hi estarà una setmana. I al final vam quedar jo i la Berta que no vam baixar a Sants sinó a l'Estació de França, ja que no volíem trobar-nos cap revisor que ens cobrés el bitllet. D'allà vam anar cap a Arc de Triomf, on ella va pillar el Rodalies de Terrassa direcció Sabadell, l'únic que encara passa per totes les estacions de la capital i jo vaig haver d'anar fins a Sant Andreu a esperar que sortís el meu, que va tardar quasi una hora a sortir i que a sobre va parar a tot arreu. Al final vaig arribar a les 8 del vespre a Vic on mon pare m'esperava amb el cotxe per anar cap a Gurb i on el primer que vaig fer va ser entrar al Bloc a de la Lídia a veure què havia posat i després a dutxar-me, sopar i a dormir com un condemnat fins al dia següent.

Val a dir que va valer molt la pena i que m'ho vaig passar de putíssima mare! La gent de Capçanes és molt maca i les noies també! per últim, em queda dir que molt segurament faré cas a l'última cançó de la xaranga: "Passi-ho bé i fins l'any que ve!". Fins l'any que ve Capçanes!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

ola!!!!!jajajaja quina crònica!!! ets un crack! l'any que bé més!!! ;)

Anònim ha dit...

Olé Ignasi. Totalemt d'acord. Un deu per la crònica d'avui, genial.
Apa doncs com dius, Capaçanes fins l'any que ve!

M. ha dit...

Quines aventures que et muntes! Quina envejeta que em fas a vegades!

Anònim ha dit...

necessitat de comprovar:)