dimecres, 3 d’octubre del 2007

Les iaies del 59 segons


Ahir el company de la universitat, Guillem Carol, em va convidar a anar al programa de Televisió espanyola "59 segons". Aquest programa, que tracta sobre actualitat política i social, actualment té la seva versió catalana feta a l'aula magna de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i consisteix en una taula rodona composta per diferents periodistes de varis mitjans de comunicació comarcals, nacionals i també estatals, on tenen un temps limitat (concretament 59 segons) per realitzar les seves intervencions, rèpliques i contrarèpliques sobre els diferents temes que es posen sobre la taula i que normalment també compten amb l'assistència d'un representant de les forces polítiques, el qual s'enfronta als "atacs" de la resta de membres de la taula. Ahir aquest polític va ser Felip Puig.

Els temes que es van tractar van ser: la proposta de referèndum del Lehendakari, Juan José Ibarretxe; el debat de política general de la setmana passada al Parlament; la crema de imatges del rei espanyol Joan Carles I i les posteriors detencions d'independentistes per part de l'audiència nacional espanyola acusats d'injuries a la corona; i també sobre el cas de la nena magrebina, els pares de la qual no volien que es tragues el mocador a l'hora d'anar a l'escola.

La veritat és que va ser un debat interessant, i per ser el primer programa de televisió al que assisteixo com a públic, em va agradar molt. Però hi va haver una cosa que em va sorprendre molt i van ser tot un conjunt de senyores que teníem assegudes a la fila de darrere i que em van fer molta gràcia i és que es tractava de professionals del públic televisiu!

De les moltes parides que vaig poder caçar al vol, explicaven que elles havien anat a molts programes dels quals no tenien ni punyetera idea del què eren o tractaven, ja que simplement hi anaven perquè regalaven entrepans. A part que després del programa, els portaven a casa amb bus! realment molt fort. Val a dir també que el seu nivell intel·lectual era molt baix, per no dir inexistent, i la veritat semblaven analfabetes. Per aquest motiu em va sorprendre tan que aquelles iaies anessin a un programa on s'exigeix un mínim nivell de cultura general per saber de què s'està parlant, Peró bé, ningú és perfecte i jo soc el primer que no sap res; tot i que diria que una mica més que elles sí, però amb el nivell que tenien no és pas per sentir-se'n orgullós. En fi, Salut a tots i recordeu que el saber mai ocupa lloc!

3 comentaris:

Unknown ha dit...

ignasi, pensava que treuries més suc en aquest article pel que fa al que s'hi va tractar... però ja vec que les velletes van despertar més interés que el debat en sí mateix.
No m'extranyen els alts nivells d'abstenció electoral, si total, l'únic que ens importa son els bocates/entrepans...
M'alegro que t'ho pasessis bé!

Petons!

Anònim ha dit...

Eren bons els entrepans?

Ignasi Bosch ha dit...

Lídia, el fet de que parli molt més de les iaies no significa que no m'interesés el debat, al contrari! simplement, que de debats sobre actualitat política, en segueixo bastants i en canvi de iaies incultes que van als programes pels entrepans no en veig cada dia ni molt menys.

El problema és que la política no omple a la panxa a tots els que la segueixen i en canvi els entrepans sí xD

Els entrepans no estaven gaire bons, i això que eren del grup Soteras!