dilluns, 13 d’agost del 2007

Per a tots Nosaltres


Després d'uns dies de tenir el bloc abandonat, faré una actualització ràpida.

Val a dir que durant aquests dies he tingut temps d'estudiar una mica, baixar a Barcelona amb en Garriga ( perquè vegis que penso en tu) a ensenyar el pis on viuré a un noi de Tàrrega que al final no se'l queda, muntar un sopar a casa amb la colla per anar després a Carpes, anar a Manlleu a la Festa Jove i sentir els crits de tota la família de nou només arribar.

Avui, tot remenant la meva carpeta de la universitat on hi buscava apunts, he trobat un full amb dos poemes de Miquel Martí i Pol, natural de Roda de Ter i desaparegut ja fa uns quants anys. Per tant posaré aquests dos poemes, que recordo haver llegit a l'Escorial davant de la classe quant vam saber la notícia de la seva mort i que ens els van passar a l'hora de Tutoria. No em pregunteu què hi fa aquest full a la carpeta de la universitat perquè no en tinc ni punyetera idea.


A Miquel Martí i Pol, in memoriam...


No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l'empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara dels qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.

* * * *

Per a tots nosaltres

Si nosaltres callem, qui parlarà?
És cert que val ben poc la nostra veu.
Som gent de poca empenta,
massa frívols i tot perquè ens escoltin.
Tanmateix allò que resta
de més pur en nosaltres
val tant - ho sabem bé - com el neguit
de qualsevol hereu d'aquest insigne
llinatge de vençuts.

Cal que insistim
com qui pidola, si voleu, davant
de cent portes barrades.

2 comentaris:

Lídia Pelejà ha dit...

Molt maco el poema de Marti i Pol. Era l'autor preferit de la meva àvia. Jo, per sort meva, he pogut heredar tots els seus llibres.


Molts petons Ignasi. :)

M. ha dit...

Els poemes de Martí i Pol són brutals. : )