dimarts, 7 d’agost de 2007

Sec sota el porxo vell...


.. Aixopluc de l'aiguat que cau.

Així comença una de les cançons dels ja desapareguts Brams que més m'agrada. I de fet això és el que vaig fer ahir a la tarda en vista del temporal d'estiu que s'aproximava a Gurb. Cap als volts de tres quarts de set de la tarda, estava a la meva habitació, ofegat per la calor, quant vaig veure que començava a ploure tal i com van dir els homes del temps de TV3. Era un ploure dels que als pagesos els hi agraden, perquè era constant però suau, l'idoni perquè l'aigua es filtri a la terra i ajudi a refrescar aquesta terra resseca per la calor i apaivagui una mica el fantasma de tots els estius: el foc.

Just en aquell instant, vaig recordar una de les quinze mil milions de coses que m'havia dit me mare abans de marxar per tal que no es trobés la casa en ruïnes, havia de regar les flors! El que vaig fer, va ser treure els tests de la planta baixa del porxo i de les finestres i les vaig posar sota la pluja, de la mateixa manera que amb les del primer pis, que les vaig posar sobre la teulada que es forma sobre el porxo (sense perill de que caiguessin). Un cop fet això, vaig observar una estona la tempesta elèctrica que s'estava aproximant i vaig pensar: " i si baixes al porxo a estudiar, que estaràs més fresc?".

Dit i fet, vaig agafar tots els apunts, i em vaig situar a la taula del porxo escoltant com plovia, veient com queien els llamps i olorant aquella inconfusible olor de terra humida, que feia molts dies que no sentia i que tant m'agrada. I llavors vaig pensar en aquesta cançó, que es titula Quant surt el sol i vaig obrir expressament el portàtil que el tenia a la cuina per escoltar-la.

La veritat és que ahir a la tarda va ser un d'aquells moments que et sents tan a gust amb l'entorn, amb el temps, amb tu mateix i amb tot i que veus lentament com la poca llum que passava entre els núvols anava minvant fins que a les nou del vespre, quant casi havia parat de ploure i ja havia parat de llampegar, vaig tornar a entrar cap a casa, descansat i guarit de la xafogor que havia caracteritzat els dies previs i que tan poc suporto jo. Així que temporal d'estiu, sigues benvingut de nou, que ja feia molt de temps que no et deixaves veure per aquestes contrades i ja tocava.

4 comentaris:

Lídia Pelejà ha dit...

"Sec sota el porxo vell a aixopluc de l'aiguat que cau
i a la terra el tempir fa bona olor.

Veig un tros més enllà un veí treu el cap,
s'ho mira, somriu i em veu i ens saludem.

Plou per tot arreu sens distingir quin camp és de qui.

Sembla que està apunt d'afluixar i la natura la feina atura
i l'ocellam desvetlla el camp i certifica que el cel s'estripa.

Quan surt el sol, surt per tothom
sense preguntes ni privilegis,
així de natural és la societat que pretenem.

Nits a la llar de foc explicant contes als menuts
que havíem sentit a l'avi allà mateix.

Ve el veí a fer el cafè i diu que es veu que hi ha nous veïns
d'una terra llunyana que ara és un erm.

El vent de migjorn que va fer ahir els ha dut fins aquí.

A l'endemà els anirem a donar la benvinguda,
i si cal ajuda, per fer a poc a poc una llar de foc
on contar rondalles a la canalla.

Quan surt el sol, surt per tothom
sense preguntes ni privilegis,
així de natural és la societat que pretenem.

Sec sota el porxo vell a aixopluc de l'aiguat que cau.
Aquesta terra és nostra però el món és de tots."

és de les millors cançons de Brams, sens dubte!

Molts petons Ignasi.

Anònim ha dit...

Mira noi, no entraré més al teu bloc!!xD ahir em vas agobiar, i avui m'has aixefat la guitarra!! He tirat una foto expressament per a poder fer un post al meu bloc sobre les tempestes d'estiu i ho volia fer basant-me amb aquesta cançó de Brams. Pots deduir que també és una de les meves preferides, perquè una de les seves frases dóna el subtítol del meu bloc...

Però bé, felicitats per l'escrit. Aquest sí que m'ha agradat. M'ha sabut transmetre la sensació agradable que se sent en aquestes ocasions, i que fa temps que escasseja. Veus, si encara t'he de donar les gràcies, perquè jo no l'hagués fet tant bé...

Apa, i estudia fort! que em dóna la sensació que encara no ho fas gaire...

M. ha dit...

Jo no treballo per ell, em va convidar al programa simplement. xD

Anònim ha dit...

No has fet cap post sobre la nostra romàntica escapada a Barcelona...? Snifff... pensava que t'agradava...

Albert