De Sant Antoni a Sant Joan, no hi va gaire més d'un pam

Bonica frase que no sé d'on l'he treta però molt indicativa de lo ràpid que se'ns escola el temps entre els dits.

A més aquesta frase és força indicativa, ja que marca un període important dins la nostra cultura com és el carnestoltes i l'inici de la quaresma, que desemboquen a la Setmana Santa cristiana per després venir el 23 d'abril amb els enamorats corrent amunt i avall tot buscant el llibre o la rosa que més li agradarà; posteriorment la segona pasqua al maig i el Corpus que ens condueix a poc a poc fins al solstici d'estiu: Sant Joan, que encén fogueres i festa arreu dels Països Catalans i que fa palesa la frase de Mesclat al seu darrer treball: "Som terra de foc!".

Aquest petit repàs a les dates més assenyalades que vindran tot començant per Sant Antoni, pot ser que us sorprengui, ja que aquesta festa te poca arrelada al Principat i és molt més comuna veure-la celebrar al País Valencià i sobretot a les Illes, on Sant Antoni n'és el Patró. Però des de fa uns 17 anys, a la bonica i formosa Vila de Gràcia, aquesta tradició ha anat arrelant a causa de la bona voluntat de la gent de Sa Pobla, que per tal que els Poblers i Pobleres i demés habitants de les Illes que estaven estudiant a la capital del Principat poguessin gaudir d'aquesta festa, van exportar-la una setmana després per tal que no es perdessin aquesta festa tan senyalada i poguessin sentir-se una nit, malgrat no ser-hi, com a casa.

I als Fogonets de Sant Antoni a Gràcia és on un servidor va anar ahir a la nit! Val a dir que tan el meu cos, com la meva salut i el meu tarannà mediterrani demanaven a crits poder fer una festa com Déu mana sense haver d'entrar a una discoteca o un local, és a dir, festa a fora, corrent pels carrers, jaient a les places, ballant al costat del foc, trobant i saludant amics i coneguts i deixant que el caliu de les fogueres i l'alcohol em traslladessin al fons de la meva consciència i també al bell mig d'aquesta cultura nostra que tan m'estimo i que cada dia m'agrada més!

Així que, tot i que jo de cara a Sant Joan estaré d'exàmens i que possiblement no podré celebrar-la, ahir vaig afegir una nova data assenyalada a la meva agenda mental i són els Foguerons de Sa Pobla a Gràcia. Espero que l'any que ve ens hi poguem retrobar tots els que hi érem i molts més encara!

Finalment, visca la festa i la cultura popular d'arreu dels Països Catalans; sens dubte una de les més completes i diverses del món!

MAS i JERC: Treballant per la llibertat dels pobles i el socialisme

Aquesta setmana passada, quatre militants de les JERC van anar a Bolívia en el marc organitzat per la Comissió de Política Internacional per col·laborar amb el MAS-Bolívia (Movimiento Al Socialismo) del president indígena Evo Morales. Ja fa molts mesos que s'està intentant organitzar tot plegat i els resultats han valgut la pena. Sense anar més lluny, l'Assemblea Nacional Boliviana ha reconegut el dret dels Països Catalans a reclamar la seva independència i el seu ple reconeixement un com aquesta succeeixi.

També ha servit per explicar la situació existent aquí, que és la mateixa que tenien ells fa encara menys de 200 anys, i comparar la situació socio-econòmica d'ambdues realitats. Aquesta visita, serà recíproca quant pel voltant del 9-M, membres del MAS vinguin aquí i vegin la realitat existent a terres catalanes i l'efecte negatiu que té pel país ser encara una part de l'Estat Espanyol. La veritat és que tinc ganes de conèixer personalment aquests membres que ens visitaran per tal de compartir experiències, realitats i sobretot, poguer mantenir aquestes relacions de cooperació més enllà d'aquestes trobades.

Si voleu més informació sobre això, podeu trobar-la al bloc d'en Marc Puig (un dels quatre jerkis que han travessat el bassalt) i també a la web de les JERC, on explica les diferents trobades amb representants del MAS. Finalment no us perdeu a les JERC sortint per la televisió Nacional de Bolívia on expliquen la seva visita i on també es veuen la seva cara de demacrats després de tantes hores de viatge!

Salut i que visquin els pobles indígenes de Bolívia!

Dies, paraules i seniments que corren però que no s'esborren

Corren (Gossos)

És tard, no sé quina hora és,
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets,
ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m'he amagat i que no m'he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.

Difí­cil descobrir qui soc avui­.
Una gota em cau mentre un altre em treu la set.
Plou i fa sol alhora
Tomba la bala bala,
tomba la bala que m'apuntava, era la meva
i jo mateix em disparava.
Raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.
Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma
No s'esborren, en conformo en mirar-me
Mirar-me de dins cap a fora.

On puc anar-te a buscar? Nena no és broma...
Hauria d'haver estat diferent,
però en un moment s'han tancat les portes.
Poso els peus a terra, vull caminar
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que t'he amagat i que no t'he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.

Primera actualització d'aquest 2008, a poques hores d'agafar el tren que em portarà a la rutina de nou. A sobre, una gran cançó de Gossos, a pesar de que no m'agraden gaire, saben explicar prou bé la meva situació actual.

Aquest any que ja hem encetat, ha començat fred, gris i ple de menjars familiars (de fet com tots els començaments d'any). Però a pesar de que m'hauria agradat que tot hagués estat diferent i que el que m'omplia els ulls de goig hagués pogut continuar, no ha estat possible. Ara, encara no he vist res que aconsegueixi omplir de nou el meu cos d'escalfor i felicitat; però avui m'he despertat en un matí radiant i a pesar que m'hauria agradat que les coses haguessin anat diferent aquest any que ja vam deixar enrere, el sol i la serenor amb la qual s'ha llevat avui Gurb poden significar una senyal de canvi i de retorn a aquells dies de felicitat que tan lluny em queden. Però bé, ara toca menjar-me el Tortell de Reis i gaudir d'aquesta última reunió familiar nadalenca. Com diu el poeta: "Que tinguem sort!".

PD: La foto de la pipa és perquè aquest any nou també m'ha portat una pipa nova, ja que he començat a fumar pipa. Que Bohemi que soc, xD.

Nadala Ingrata

A Betlem en un portal, Jesús neix a la banqueta
i per Via Digital en directe ho retransmeten.

Al bell mig de l'erol, Sant Josep d'això en té idea
i li munta un bressol que ha comprat en el IKEA.

En Jesús dorm abrigat, amb una tovallola,
que té un gran estampat on hi posa Coca-Cola.

La Maria, com hi ha món, unes mantes compraria,
però ha fos la Visa Electron allà la perfumeria.


EL MESSIES HA NASCUT, EL NADAL A TOTS CONFORTA
I EL PRODUCTE INTERIOR BRUT, CREIX I AIXÒ ÉS EL QUE IMPORTA!


Els pastors van arribant, amb potents Quatre per Quatre
i l'hi duen a l'infant, jocs de guerra i de combatre.

Ha nascut el fill de Déu, el carrer tot s'engalana
i per cada llum encès, el vol d'un nen mort de gana.

Menja neules el botxí, pau als homes i a la terra,
que demà de bon matí, ja continuarà la guerra.

Ha marxat el Caganer, en aquest joc ell no hi entra,
no fos que el fessin pagar fins i tot per anar de ventre.

EL MESSIES HA NASCUT, EL NADAL A TOTS CONFORTA I EL PRODUCTE INTERIOR BRUT, CREIX I AIXÒ ÉS EL QUE IMPORTA!

"I me van dir: "tu has canviat, ets diferent"..."

... i és cert, he canviat, he madurat però és que ells segueixen amb la mateixa mentalitat que quan teníem 17 anys!".

Després d'aquesta última setmana d'exàmens, de sopars varis, de borratxeres vàries i d'acomiadaments varis, em quedo amb la frase que va pronunciar la senyoreta Lídia Sabadí el dissabte al restaurant "La Yaia Amèlia"(un restaurant que tinc davant del pis i que jo em pensava que seria normalet, però els preus no ho eren pas xD). Va ser una trobada força divertida, on ens vam posar al dia del que fèiem i dels projectes a curt i mitjà termini. Però no va ser tot el que he fet aquesta setmana, ni molt menys!


Estudiar per Dret, jugar a la moneda, arribar a nivells etílics interessants, riure molt, comprovar el nivell de l'escot de certa companya de classe (ja et vaig dir que no era dels millors que havies portat xD), passar fred, mullar-me (per fora, colla de malpensats!), anar a reunions per arreglar el país,etc...

Però bé, ara que venen festes per estar amb la família i amb els éssers que estimem (o que hem de fer veure que estimem), només vull recordar-me de tota aquella gent que no té família amb la que reunir-se, ni tampoc lloc on fer-ho, ni tan sols diners per poder menjar no només en aquests dies tan assenyalats, sinó qualsevol dia de l'any. Així que molt bones festes a tothom, que sigueu molt feliços amb la gent que estimeu i que en aquest any que ben aviat encetarem, poguem entre tots construir una societat més justa i amb més oportunitats per a tots.

Bon Nadal!

Nit de moltes coses...

Ahir les JERC Osona, Ripollès i Lluçanès vam celebrar el VII congrés regional al casal del jovent de Prats de Lluçanès. En aquest congrés he estat escollit secretari d'agitació (que no d'activisme) i medi ambient.

A pesar que va ser un congrés important per mi i per la organització, ja que davant tenim un repte molt important, que és fer d'aquesta regional una de les més potents del país i d'expandir-nos territorialment als pobles i ciutats que encara no hi tenim companys de lluita; no va ser el que més recordo d'ahir, sinó el cúmul de situacions i canvis de sensacions que van passar pel meu cos i és que ahir va ser una nit de fred i de molt de fred, de neu, de gel, de calefacció de cotxe, de fum, de desfogament, de felicitat, de galleda d'aigua freda, de sorpresa, de satisfacció, de xafardeig, d'amenaçes en cas de que jo parli més del compte (oi, Òria? xD), de butxaques buides i de crèdits a curt termini, de trucades de casa per por a que ens quedéssim sitiats i ens estavallessim amb el cotxe per culpa del gel, d'un sentiment estrany després de parlar al restaurant amb l'Albert que barrejava cinisme, fredor, ràbia, orgull i fins i tot odi, de despreocupar-me de tot al cap de mig minut i deixar per un altre moment, de treure importància al fet, de ganes de superar-me i demostrar que jo també puc aconseguir el que em proposi, de riure, saltar, ballar, de cridar, de lluitar, de guanyar i finalment de dormir.

Però bé, demà comença l'última setmana abans de les festes de Nadal. En aquesta setmana m'hi jugo molt més del que em pensava, si és que realment tinc ganes de canviar les coses... en fi, bon nadal a tothom!

El poble!

El poble

El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant amb descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.


El poble és una xafogosa tarda d'estiu
és un parapet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.


El poble és quaranta anys d'enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d'habitants, etc., etc.


El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.
El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.
El poble és tu i tu i tu
i tot d'altra gent que no coneixes,
i els teus secrets
i els secrets dels altres.


El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
El principi i la fi,
l'amor i l'odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.

Miquel Martí i Pol

Avui dedico aquest post al meu poble, als nostres pobles i als pobles de tot arreu, perquè no sense ell, sense els nostres orígens, si que no seriem res de res. Caminem, creixem, avancem i descobrim però no perdem els orígens, perquè sense ells estem condemnats a desaparèixer!


Foto: El poble de Gurb, sota la pluja fina de novembre, a la zona rural mirant des de la C-17. Al fons, la muntanya de la Creu de Gurb.


Salut i que visquin tots els pobles!