No demano gran cosa
No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l'amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.
O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d'estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l'amor sense crosses.
O bé, si sembla massa:
fer l'amor sense haver d'estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.
O bé, si sembla massa...
No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l'amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.
O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d'estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l'amor sense crosses.
O bé, si sembla massa:
fer l'amor sense haver d'estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.
O bé, si sembla massa...
Miquel Martí i Pol
I és jo fins ara només demanava que em pogués connectar a la Xarxa Wi-fi amb el meu portàtil des de casa meva. I ho he aconseguit! He trobat cobertura al lloc més frik de tots: concretament a la tassa del bater meu i de ma germana. Mira si n'arribem a fer de parides per culpa de la tecnologia... xD
Au, petons a totes i records a tots!
Continuo amb un gran poema d'un gran poeta. El qual m'ha vingut de perles per aquesta nova situació que m'ha passat.
I és jo fins ara només demanava que em pogués connectar a la Xarxa Wi-fi amb el meu portàtil des de casa meva. I ho he aconseguit! He trobat cobertura al lloc més frik de tots: concretament a la tassa del bater meu i de ma germana. Mira si n'arribem a fer de parides per culpa de la tecnologia... xD
Au, petons a totes i records a tots!
1 comentari:
jejeje. Jo ja se el que és fer guilipollades per poder trobar internet per aquests mons de Déu!
;)
Publica un comentari a l'entrada